Skip to content Skip to main navigation Skip to footer

COL·LOTGE DELS APÒSTOLS
A Cristòfor de Domènech

“Dotze cavallers vetllen al llindar de la Catedral;
sota el peu, les armes del noble casal que en féu pia ofrena.
Són els dotze apòstols que, ufans en la glòria santa del portal,
per les inclemències s’han tornat mesells a sol i serena.

De llur vida humana se’n saben miracles, pecats i virtuts.
Quan hom els aguarda amb bonhomia de l’auri alabastre,
sant Tomàs és l’esca de la refiança dels és descreguts;
heus ací sant Pere, que amb claus de mestressa, devora la clastra.

Sant Jaume -i li lleven heroiques batalles!- sembla un menestral,
i l’altre sant Jaume, si ningú l’esmenta, ja ni en fa cabal;
sant Joan, estantís, barbamec, té en l’aire sa mirada casta.

L’un porta xambergo, la barba arrissada o un magne missal;
parlen en col·lotge de doctes disputes d’art teologal,
i amb el nas xafat repten la mainada, sempre iconoclasta.”

Tots els sonets

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Basílica. Portalada amb els dotze Apòstols (fotografia: Jordi Canet Avilés).

Plànol de l’itinerari:

Plànol Ruta Fages Castelló-PNAE-Empuriabrava 2016

Enllaços:

Mapa literari català 2.0
Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català
Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent, Universitat de Girona
Compartim l’univers Fages de Climent

 

[ESP]

1. Cruz de Término (Crucero)

COLOQUIO DE LOS APÓSTOLES
A Cristòfor Domènech

«Doce caballeros velan el umbral de la Catedral;
bajo el pie, las armas del noble linaje que las donó en pía ofrenda.
Son los doce apóstoles que, ufanos en la gloria santa del portal,
por las inclemencias se han vuelto insensibles a la intemperie.

Se conocen milagros, pecados y virtudes de su humana vida.
Cuando uno los mira con la afabilidad del áureo alabastro,
santo Tomás es la yesca de la confianza de los descreídos;
y aquí tenemos a san Pedro, quien, con llaves de ama, devora el claustro.

San Jaime –¡y le atribuyen heroicas batallas!– parece un menestral,
y el otro san Jaime, si nadie lo menciona, ya casi le da igual;
san Juan, desmejorado, lampiño, tiene alzada su mirada casta.

Uno lleva chambergo, la barba rizada o un magno misal;
entre ellos charlan de doctas disputas de arte teologal,
y, con nariz chafada, reprenden a los chiquillos, siempre iconoclastas.»

Todos los sonetos (Tots els sonets)

 [GB]

1. Wayside Cross

THE APOSTLES DEBATING
To Cristòfor de Domènech

“Twelve knights watch over the threshold of the Cathedral;
under their foot, the coats of arms of the noble house who made this pious offering.
They are the twelve apostles who, proud of the saintly glory of the portal,
inclemencies have turned them insensitive to the sun and the winds.

Of their human life we know the miracles, the sins and the virtues.
When one observes them in the kind light of the golden alabaster,
Saint Thomas is the grip that holds the faith of the sceptics;
here we have Saint Peter, with his keys, near the cloister.

Saint James-who’s been stolen his heroic battles!- looks like a workman,
and the other Saint James, if no one mentions him, is almost forgotten;
Saint John, unmoved, beardless, sends back a chaste look.

One has a broad hat, a curly beard or a large missal;
holding an erudite debate about virtuous art,
And with their fading noses they challenge the youngsters, always such iconoclasts.”

All the sonets

[FR]

1. Croix de chemin

CONVERSATION DES APÔTRES
À Cristòfor de Domènech

« Douze cavaliers veillent sur le seuil de la cathédrale ;
à leurs pieds, le blason de la noble demeure qui en fait la pieuse offrande.
Ce sont les douze apôtres, fiers dans la sainte gloire du portail,
que les inclémences ont rendus insensibles à la rigueur du temps.

De leur vie humaine on connaît les miracles, les péchés et les gloires.
Quand on les regarde avec la bonhommie de l’albâtre dorée,
Saint Thomas est l’amadou de la confiance des plus réticents à croire ;
Voici Saint Pierre qui, muni des clefs du lieu, dévore la cour carrée.

Saint Jacques –à qui l’on quitte d’héroïques batailles !– ressemble à un artisan,
et si personne ne parle de l’autre Saint Jacques, il passe inaperçu ;
Saint Jean, décadent, imberbe, porte en l’air son regard chaste.

L’un porte un chapeau, la barbe frisée ou un grand missel ;
ils conversent ensemble, plongés dans de doctes discussions théologiques,
et avec le nez aplati ils défient la marmaille, toujours iconoclaste. »

Tots els sonets

[DE]

1. Am Wegrand

APOSTELGESPRÄCH
An Cristòfor de Domènech

“Zwölf Ritter wachen über der Türschwelle der Kathedral;
unter ihrem Fuß sind die Waffen des adligen Hauses, das diese fromme Opfer brachte.
Es sind die zwölf Aposteln, stolz auf den heiligen Ruhm des Tors,
die Rauheiten haben sie der Sonne und dem Wind gleichgültig gemacht.

Über ihr menschliches Leben kennen wir Wunder, Sünden und Tugende.
Wenn man sie im sanften Licht von goldenem Alabaster betrachtet,
wirkt Sankt Thomas wie ein Köder für den Glauben der Skeptiker;
Hier sehen Sie Sankt Peter, den Schlüsselmeister am Kloster.

Sankt Jakob – ihm wurden heldenhafte Schlachten geklaut! – kommt wie ein Handwerker vor;
der andere Sankt Jakob, wenn ihn keiner erwähnt, wurde fast vergessen;
Sankt Johannes, ungerührt, bartlos, schaut keusch vor sich hin.

Einer trägt einen breiten Hut, einen lockigen Bart oder ein großes Messbuch;
Sie unterhalten sich in gelehrter Konversation über die göttlichen Tugenden,
und mit ihren platten Nasen fordern sie die Jugendlichen heraus: immer wieder solche Bilderstürmer.”

Alle Sonette