4.7. Itinerari pel call de Castelló d’Empúries

El municipi de Castelló d’Empúries, situat a la plana al·luvial de l’Alt Empordà i al bell mig del golf de Roses, apareix esmentat per primera vegada com a vila Castilione en un document de l’any 879.
Va tenir el seu màxim esplendor durant l’Edat Mitjana i ja en el segle XI es va convertir en la capital del comtat d’Empúries. Els comtes hi van establir la seva residència i  va esdevenir el centre judicial, administratiu, polític i econòmic de tota la jurisdicció senyorial. Va arribar a ser una de les ciutats més pròsperes del nord-est de Catalunya. La importància de Castelló en època medieval queda reflectida en la seva estructura urbana: els carrers estrets i les places porticades, així com un gran nombre d’edificis, entre els quals hi trobem la monumental basílica de Santa Maria, més coneguda com “la Catedral de l’Empordà”. 

El primitiu call es va gestar a principi del segle XIII al barri del Puig de l’Eramala, al costat de la primera sinagoga, actual carrer dels Jueus. El 1238 i gràcies a la concessió d’un privilegi atorgat pel comte d’Empúries a la comunitat jueva de Castelló i del comtat, aquesta va iniciar una etapa de prosperitat i d’expansió que va ser conjuntural al desenvolupament econòmic i demogràfic de la vila, i va suposar la expansió del call cap al barri del Puig Mercadal. Aquesta reubicació  va comportar la construcció, el 1284, d’una nova sinagoga que es va ubicar al carrer de les Peixeteries velles.