1. Informació General

L’Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries (AMCE)  s’inicià com a centre de gestió, conservació i difusió del patrimoni documental del municipi  després de la Festa major de la Candelera de 1987, data en què s’inaugurà la nova seu de l’ajuntament al  convent de Sant Domènec, on es destinà un espai  per aquest servei.

Malgrat tot, l’origen de l’arxiu  és molt més antic. Durant molt segles, coexistiren a Castelló d’Empúries els arxius comtal, municipal, parroquial i notarial. El patrimoni documental castelloní ha estat, des d’època medieval,  ric i quantiós. Centrant-nos en l’arxiu municipal, la conservació de tres  inventaris elaborats en diferents períodes històrics – 1644, 1765, 1830-  confirmen el considerable patrimoni documental de la vila de Castelló i permeten fer una avaluació de les pèrdues i de les destruccions que ha patit.

 El primer inventari data de la segona meitat del XVII,  i és la  Rubrica de les scriptures de casa de la Universitat archivades per Jaume Ferrer, notari en lo any de son Consolat de 1643 y part 1644, una anotació marginal hi diu: Archivo de Castellón de Ampurias. L’inventari fou localitzat a l’AHG  i publicat pel medievalista Miquel Pujol Canelles  el 1997. Es constata que els documents es guardaven a la Casa del Consell de la plaça dels Homes.

 El segon inventari va ser elaborat el 1765 pel notari Domingo Anglada, que aleshores exercia el càrrec de secretari de la universitat. El manual porta per títol  Inventari o descipció  de totas las escripturas, com son privilegis, llibres de Arrendaments, Registres, Manuals de Clavarias, Ordres y demés.  Anglada afegia que totes les escriptures  se trobaran recondidas per son  ordre y antiguitat en lo Arxiu de la Casa de la Universitat, és a dir en el mateix indret que feia un segle.  L’inventari fou elaborat arran de l’ordre que va donar el comissionat dels notaris, Miguel Fernández de Zafra, després de visitar el municipi. Zafrà manà als consols  que:

“(…) se destina y construexa un Arxiu capas del resguard important de tots los papers de dita universitat. (…) Existen en la sala … y en un armario suelto y portatil.., sin inventario alguno, ni mas resguardo , que el de una cerradura  y llave (…) y que los dichos papeles no queden expuestos a extraviarse ni perderse”

Domingo Anglada hagué d’emprendre les tasques de descripció, d’enquadernació i foliació de tots els documents i llibres, instal·lar tres panys a l’armari que només podrien obrir tres càrrecs municipals: el batlle, l’escrivà i el regidor degà. En el llibre inventari, que consta de 92 folis, s’hi ressenyen gran quantitat de llibres i documents. Centenars de Manuals de clavaria,  llibres de Conclusions,  de contractes, de confraries, del consolat de mar, del cadastre, arrendaments, vendes de carn i tres llibres de privilegis (s. XIII-XV) entre molts altres, així com  milers de pergamins i documents. El professor Albert Compte Freixanet va poder tenir el manual a les mans  per a estudiar-lo i publicar-lo.

 Pocs anys després d’elaboració de l’inventari, van esclatar les dues grans guerres contra França,  primer la Guerra Gran i  posteriorment la Guerra del Francès.  Les incidències d’ambdos conflictes tingueren efectes negatius en la integritat del patrimoni castelloní.  Després de la Guerra del francès (1808-1814)  el govern municipal va decidir amagar  l’arxiu, que havia quedat molt reduït, en una estança de l’església parroquial. D’aquesta època s’ha conservat un  inventari que tot i no estar datat el podríem situar vers 1830. Hem de creure que, arran  del trasllat de la documentació municipal a l’església  parroquial,  els regidors encarregaren la confecció d’ aquest inventari. Consta de dues parts: la primera es titula  Indice alfabetico de los ramos en que por orden de numero se hallan distribuidos los papeles del archivo del comun de la villa de Castellon de Ampurias i relaciona alfabètica i numericament els documents referenciats. I  a l’altra, titulat, Inventario de los papeles existentes  en el archivo del ayuntamiento de la villa de Castellon de Ampurias, apareixen tots els documents i llibres  amb el seu número de registre. Es ressenyen un total de cent-una unitats documentals, quantitat força inferior a la dels inventaris anteriors .

L’any 1867, els documents encara estaven dipositats a l’església barrejats amb la documentació de la notaria i estaven al càrrec del notari Jeroni Recoder. L’alcalde castelloní, Ramon de Contreras, sol·licità al governador civil que els documents del municipi retornessin a l’ajuntament.

Sabido es que varios protocolos y documentos del Archivo municipal asi como del de las notarias sufrieron mucho cuando las destructoras invasiones de los franceses del que fue especialmente blanco esta villa(…).  Se ha formado en aquel lugar [església] un archivo que se denomina hoy de Mallen, en el cual desde aquella epoca se guardan no solo  los protocolos y documentos de los notarios de la casa Mallen sino que tambien los de este  municipio”.

Durant la segona Guerra Carlista , Castelló patí  les conseqüències  dels enfrontaments entre carlins i liberals. L’ aferrissada lluita que es desencadenà al municipi entre les tropes del brigadier  Moya i  les del general Savalls durà dos dies seguits. Arran d’aquest fet, ocorregut el novembre de 1874, i que es conegué com el Foc de Castelló una part de la vila fou cremada i saquejada.  D’aquella dura batalla  s’atribuí la destrucció de gran part de l’arxiu.

No tenim dades del fons municipal fins als anys de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), en què el govern municipal ordenà la centralització dels arxius parroquial i  municipal a l’Ajuntament. Al final de la Guerra Civil, Castelló fou bombardejada per les tropes franquistes, i una de les bombes va caure a l’edifici consistorial travessant  el sòl de la secretaria, el professor Albert Compte, afirmà  :

“… dels primers temps de la postguerra, l’antiga secretaria, amb un gran forat al centre i els armaris laterals, amb llibres i papers dins, penjant en l’aire.”

Després del conflicte bèl·lic, es va encarregar al castelloní  Josep Esteve el trasllat  de gran part de la documentació històrica, municipal i parroquial, que es trobava a l’ajuntament  a una de les estances de l’església, primer en un espai de l’altar dels Dolors i posteriorment a les golfes, damunt la sagristia. Allà, el conjunt documental es barrejà amb documents de l’antiga Cúria o cort comtal (XVII-XIX).

 Un dels últims inventaris que s’han conservat sobre la documentació municipal, forma part d’una sèrie de qüestionaris  que la Diputació va encarregar als municipis l’any 1945, per  conèixer l’estat de la documentació. L’enquesta  ens aporta  unes dades altament significatives que val la pena remarcar, hi apareixen referenciats:

 “Tres libros de papel escritos en tipos antiguos:
Manual de Resolucions i actes de la Universitat de 1814
Libro de notas importantes de la Iglesia de esta villa  (1470-1487).
Manual d’arrendaments de la Universitat (1782-1789)”.

Òbviament, la documentació relacionada al qüestionari correspon a la que aleshores es trobava a les dependències municipals. A principis de la dècada  dels cinquanta, el professor  Compte consultà la documentació que es trobava a  l’ajuntament i també la que es trobava a l’esglesia. En l’inventari que confeccionà, i que posteriorment publicà en els Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos  l’any 1963, només  hi apareix un dels tres volums a dalt esmentats; el qual al cap d’uns quants anys també desaparegué de l’edifici consistorial.

Un altre fet important, molt relacionat amb la pèrdua de documentació, foren els dos  trasllats de les oficines municipals i per tant de tota la documentació al convent de Sant Domènec. El primer es portà a terme el 1953,  en motiu d’unes obres de reforma que es realitzaren a l’edifici consistorial, i el segon el 1968  a causa de les obres de restauració. Entre l’octubre de 1979 i el 1983, l’ajuntament contractà  al sacerdot Lluís Costa  per a organizar y catalogar els documents de l’arxiu municipal. De  la seva  intervenció se’n desprèn un informe que  deixa palès el deplorable estat  de la documentació; malauradament no realitzà cap inventari de la tasca que portà a terme.

Els casos més  inversemblants referents a la pèrdua i/o recuperació de documentació foren la recuperació del llibre de la Rúbrica dels privilegis por los Exms. Olim sors. comtes de Empuries concedits a la Universitat ,que havia estat sostret de l’ajuntament durant la guerra civil i  fou retornat en els primers anys de la democràcia. Un altre cas és la localització, en extranyes circumstàncies,  de  l’ Inventari   o descripció  de totas las escripturas ,com son Privilegis, llibres d’arrendaments, Registres, Manuals de clavarias, Ordres y demés, etc.. elaborat el 1765 per Domingo Anglada,  i que ara per ara es troba en mans particulars. I finalment, els més de vuitanta llibres de Clavaria que es trobem inexplicablement a l’Arxiu Històric de Girona barrejats amb els protocols notarials de Castelló d’Empúries.

Des que el gener de 1987 el servei d’arxiu entrà en funcionament, s’ha assolit dues  fites importants per a la recuperació del patrimoni documental del municipi. La primera és la reincorporació, el 3 d’abril de 1987,  de la documentació històrica (segles XVI-XIX)  que havia estat guardat a les golfes  de l’esglèsia des del final de la guerra civil, i la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de 148  rotlles de microfilms  amb la documentació del Comtat d’Empúries procedents  de l’Arxiu Ducal de Medinaceli  a Sevilla.

 Instal·lacions 

El primer espais destinat  a Arxiu Municipal s’executà entre els anys 1985-1987, dins les obres de rehabilitació de l’antic convent de Sant Domènec, per a seu del nou Ajuntament.  L’arxiu fou habilitat a la segona planta del nou edifici, a les ales de ponent i tramuntana,  i ocupava una superfície de 250 m2  repartits en cinc estances. Per la més gran,  de 108 m2,  s’accedia a les altres dues, de 51 i 17 m2 respectivament. Totes tres s’utilitzaren com a dipòsit. La quarta sala, adossada al dipòsit,  es va destinar a despatx. La última dependència, de 56 m, es  rehabilità posteriorment per instal.lar-hi l’ hemeroteca i la sala de consulta. Els quatre espais estaven provistes de prestatgeria fixa.

Això no obstant, la manca d’espai feu que el maig de 2002 la Comissió de Govern aprovés l’adequació de l’arxiu municipal a l’antiga escola de música, situada a la planta baixa del mateix edifici. El nou espai, de 123 m2, es va repartir en tres àmbits: un despatx de 16,40 m2, un dipòsit amb prestatgeria mòbil de 54,40 m2 i un dipòsit provist amb prestatges fixes que s’utilitza també com a sala de consulta, de 41,65 m2.  També disposa de bany exclusiu pel personal de l’arxiu de 10,55 m2 , i un petit espai sota l’ escala destinat a magatzem. El local està climatitzat i compta amb dos deshumidificadors i dos higròmetres.

A finals de l’any 2016 es va adequar un semisoterrani del Convent de Sant Domènec de 54 m2 que es trobava en desús, per a funcions de dipòsit d’arxiu. Els treballs de condicionament de la sala van començar a la tardor del 2016 i van acabar a la primavera del 2017. La nova sala es va equipar amb 610 m lineals de prestatgeria mòbil . En nou dipòsit queda connectat a l’arxiu a través d’una escala.