Cronologia general

A continuació es presenten algunes de les dates i esdeveniments històrics més remarcables relacionats amb la història de Castelló d’Empúries i de l’antic comtat d’Empúries:

 

EDAT ANTIGA

Segle IV dC

Descripció de l’antic estany (stagnum) de Castelló, del riu la Muga (Anystus) i del turó de la vila (Tononita rupis) pel poeta, astrònom i geògraf romà Rufus Fest Aviè a la seva obra Ora maritima (‘Costes marítimes’), basada en una descripció cartaginesa del segle VI aC.

Els romans anomenen el riu la Muga Sambuca, nom que apareix també a la documentació medieval; aquesta forma, que no té cap altra relació etimològica, evolucionarà i esdevindrà la forma actual la Muga.

 

Segle VI dC

516 dC. El bisbe Paulus de la diòcesi de l’antic bisbat d’Empúries assisteix al Concili de Tarragona.

 

EDAT MITJANA

Segles VII-VIII dC

Final del segle VII-principis del segle VIII, restes humanes més antigues trobades a Castelló d’Empúries (excavació arqueològica al solar nord de la Basílica, prop del campanar).

785-814. Encunyació de diners d’argent de Carlemany a les seques de Barcelona, Girona, Empúries i Roses.

 

Segle IX

812. Ermenguer, primer comte d’Empúries documentat.

813. Vaixells emporitans capturen un estol musulmà que venia de Còrsega.

859. Assalt de víkings normands a la capital del comtat d’Empúries, la ciutat d’Empúries: greus i desastrosos danys a l’estructura urbana.

879. Primera menció del nucli originari de Castelló d’Empúries (ville Castellone), aleshores un suburbi pertanyent a Peralada, dins el pagus o comtat de Peralada. L’antiga vila greco-romana d’Empúries és la capital del comtat d’Empúries.

891. Intent de refundar l’antic bisbat d’Empúries pel comte Sunyer.

Durant els segles IX i X, probable construcció del castell de Castelló, l’antic castri Castilionis del puig Mercadal, origen del poblament de la vila juntament amb el nucli del puig Salner, que serà enderrocat durant la primera meitat del segle XIV.

 

Segle X

909. Supressió definitiva del bisbat d’Empúries i aixecament de l’excomunió contra el comte Sunyer d’Empúries.

926. Incursió d’húngars que devasta les esglésies de l’Empordà, tot i que són rebutjats per Gausbert, comte d’Empúries.

935. El comte d’Empúries Gausfred impulsa el creixement del monestir de Sant Pere de Rodes. Es consagra l’església de Sant Quirze de Colera. Ràtzia de sarraïns al territori empordanès.

957. Primera menció de l’església romànica de Santa Maria de Castelló d’Empúries en un document del Cartoral de Carlemany del Bisbe de Girona.

981. Gausfred I, el darrer comte català que es presenta davant d’un monarca franc.

 

Segle XI

1007. Segona menció de l’església primitiva romànica de Santa Maria en un document.

1027. Constitucions de Pau i Treva (Pace et tregua Domini) al Concili de Toluges, al Rosselló, presidit pel bisbe d’Elna Raimon. Assemblea motivada per la violència i inseguretat de l’època que contribuirà a pacificar el món feudal; es declara que el voltant de les esglésies és un espai inviolable i sagrat (sagrera), la qual cosa permetrà l’establiment de la població i el naixement de moltes viles i poblacions a partir del nucli eclesiàstic.

1064. 9 de setembre, consagració de l’església romànica de Santa Maria, amb assistència de la comtessa Adelaida d’Empúries.

Segona meitat del segle XI. Castelló d’Empúries esdevé capital del comtat d’Empúries, en substitució de la vila d’Empúries.

1078. Mort de Ponç I. Des d’aquest moment deixen d’existir els dos pagus o districtes diferenciats del comtat, el de Peralada i el d’Empúries. L’hereu i successor, Hug II, esdevé l’únic comte amb jurisdicció sobre tot el territori. Un altre dels fills, Berenguer, resta com a senyor de Peralada.

1091. Primera referència sobre una residència comtal a Castelló d’Empúries, quan Hug II és obligat a restituir a la Canònica de Girona una casa que construïa a la sagrera de l’església de Santa Maria.

 

Segle XII

Principis de segle. Inici d’un procés expansiu urbà de Castelló d’Empúries, des del primer nucli urbà del puig Salner cap a altres sectors de la vila, especialment vers el puig Mercadal. Possible residència de famílies jueves a la vila, al voltant de la primera sinagoga del puig de l’Eramala.

1168. Primeres dades d’establiments de cavallers de l’orde del Temple a la vila.

 

Segle XIII

Principis del segle XIII. Existència a Castelló d’Empúries d’un règim municipal. Algunes de les institucions, fins i tot, podrien existir ja a finals del segle XII.

Segles XII-XIII. Existència del call jueu primitiu de Castelló d’Empúries, amb sinagoga, situat al puig de l’Era Mala (actual carrer dels Jueus).

1210. El comte Hug IV signa el Tractat de lliure agregació del comtat a la Corona d’Aragó impulsat pel rei Pere I, conservant les llibertats i privilegis i tota la jurisdicció i la sobirania territorial. És un primer pas cap a una federació dels territoris catalans.

1217. Establiment de la casa de la Comanda de l’Orde dels Cavallers del Temple a la vila.

1229. El comte Hug IV d’Empúries participa a la conquesta catalana de Mallorca al costat del rei Jaume I. Com a resultat de la seva participació a la conquesta, el comtat d’Empúries rep en feu diversos territoris a l’illa (Sòller i Muro). El comte Hug IV mor poc després a Mallorca i el succeeix el seu fill Ponç Hug III.

Hug_IV_Empuries_Pero_Maça_Croada_Mayurqa_1229

Hug IV a la seva tenda parlant amb el cavaller Pero Maça durant el setge a Mallorca (MNAC, Palau Aguilar).

1238. Referència històrica documentada més antiga de la comunitat jueva castellonina i del territori comtal: establiment i fundació de l’aljama jueva de Castelló d’Empúries, fet per Ponç Hug III comte d’Empúries, considerat com el privilegi que dóna el comte perquè els jueus s’estableixin a la vila i al comtat d’Empúries. Es tracta d’un dels documents de concessió de drets a jueus més antics de l’Europa medieval, anterior a la concessió de privilegis del rei Jaume I als jueus dels seus territoris. Fundació del convent de Sant Bartomeu dels monjos mercedaris, a extramurs de la vila.

1246. Fundació del convent de Sant Francesc o framenors al planiol de Sant Francesc, fora muralles.

1250 ca. El geògraf i cronista àrab Ibn Sa’id al-Magribi (1213-1286) refereix a la seva crònica Kitāb al-Jugrāfīyā que “(…) a l’est de Barcelona es troba Castelló d’Empúries [Kastaliyyûn], niu de pirates que naveguen amb llurs xates (…)”, en al·lusió a l’activitat corsària i de ràtzies marítimes dels comtes d’Empúries en terres de dominació sarraïna.

1252. Fundació de l’Hospital Major de Pobres de Jesucrist per l’arcedià d’Elna, Castelló Sardina.

1254-1325. Moviment emigratori de jueus francesos expulsats de França, molts dels quals s’estableixen al call de Castelló d’Empúries.

Mitjans segle XIII. Fundació del convent de Santa Magdalena, dels monjos de Sant Agustí, a extramurs.

1260. Fundació del convent primitiu de les monges clarisses a Castelló d’Empúries, un dels primers de Catalunya, situat a extramurs en el paratge anomenat planiol de Santa Clara, tot i que quedà malmès en les guerres de la segona meitat del segle XVII.

1261. 13 de febrer. Segons un protocol notarial de l’època i en temps de Ponç Hug III (1230-69), s’inicia la construcció de la nova església de Santa Maria, dirigida pel mestre d’obres Ramon de Xartres. Les obres finalitzaran a principis del segle XV.

1262. El jueu Vidal Salandí i la seva dona Bonadona venen al cavaller Arnau de Requesens una propietat important situada al puig Mercadal, al centre de la vila.

1265. Primera referència a la segona sinagoga o sinagoga nova de Castelló d’Empúries.

1279. Referència històrica més antiga a “l’obra del pont nou”, l’actual Pont Vell, la construcció del qual s’inicia en temps de Ponç Hug IV.

1281. Segona referència a la segona sinagoga o sinagoga nova de Castelló, que és al mateix temps una de les referències més antigues al castell antic de Castelló d’Empúries.

1284. Tercera notícia documentada de la segona sinagoga o sinagoga nova de Castelló d’Empúries, al puig del Mercadal.

1285. 3-4 de setembre. Destrucció al golf de Roses de l’armada francesa per l’estol català comandat per Roger de Llúria.

1287. El bisbe de Girona Bernat autoritza a Castelló Moler la construcció de la capella del convent de Sant Marc al “cap del pont nou”, l’actual Pont Vell.

1289. Data inscrita als portals Nou i de la Verge Maria del recinte emmurallat castelloní que Jeroni Pujades va poder observar i testimoniar: any de la construcció d’aquests dos portals d’accés de la nova muralla de la vila.

Finals del segle XIII. Es produeix un moviment urbà d’aproximació vers l’àrea que era aleshores el centre neuràlgic de la vila: el puig del Mercadal, on s’aplegava l’artesanat i el comerç, prop de l’antic castell i resdència comtal de Castelló.

 

Segle XIV

1306. L’aljama adquireix per compra un nou terreny al pla de Rotacàs per ampliar el seu cementiri o fossar d’extramurs.

1315. El bisbe de Girona Guillem de Vilamarí commina als jueus de Castelló d’Empúries a vestir la capa rodona i a portar senyal distintiu, imposició refusada per Malgaulí, comte d’Empúries.

1317. Els jueus són obligats a residir en barris segregats: els calls o jueries. Es funda a Castelló d’Empúries i fora muralles el convent dels monjos dominics o frares predicadors, procedents del convent de Sant Domènec de Girona.

1323. Mor Malgaulí comte d’Empúries sense descendència. Fi del llinatge i del casal comtal d’Empúries. El comtat recau en mans de la casa reial d’Aragó en la figura de l’Infant Pere I, del Casal de Barcelona, el 1325.

1325. L’Infant d’Aragó Pere I, vuitè fill del rei Jaume II d’Aragó, nou comte d’Empúries, que durà a terme una intensa reforma urbanística a Castelló d’Empúries i impulsarà la construcció de l’església gòtica de Santa Maria.

1331. Establiments de terres per part de l’Infant Pere I per a l’obertura i construcció del nou Rec dels Molins, l’actual Rec del Molí. Construcció de tres nous casals moliners fariners.

1333-34. Crisi general de subsistència a Catalunya, anomenada “lo mal any primer”.

Principis del segon terç del segle XIV. Erecció del darrer recinte emmurallat que suposa la unificació urbanística els nuclis urbans de la vila de Castelló d’Empúries.

1336-37. Expansió urbanística del centre de Castelló d’Empúries, derivat de l’enderrocament del primitiu castell o palau dels comtes, al puig del Mercadal. El resultat és l’aparició i la parcel·lació d’un nou barri al sector de la plaça Nova-carrer Paireria Nova.

1336-40. Inici de la construcció de la Presó medieval i de la Cúria judicial al nord de la plaça Nova o del Gra, fora del vell recinte murat del castell comtal enderrocat, que suposa la culminació de la reforma i de l’eixample urbà de mitjans del segle XV. A l’obra participaran obrers jueus de la vila.

1339-1341 i 1378-1383. Anys de màxima expansió demogràfica de la comunitat jueva de Castelló, que arriba fins els 300 individus i coincideix amb el període d’apogeu de l’aljama de Castelló d’Empúries.

1346. Arriba “la gran mortaldat”, epidèmia de Pesta Negra, que s’estén per tots els regnes hispànics.

1361. Obrers jueus participen en les obres de la Cúria-Presó medieval de la vila.

1377, 13 de maig. Signatura del contracte matrimonial o quetubà entre David, fill de Meshulam de Gallac, i Astruga, filla d’Abraham, fill de Jucef Algallet.

1384-88. Entre setembre i novembre de 1385, setge de la vila de Castelló per les tropes del rei Pere el Cerimoniós i, els anys 1386, 1388 i 1395, ocupació de la vila per les tropes del rei Joan I.

1385. El rei Pere III el Cerimoniós s’empara del comtat d’Empúries i de la comunitat hebrea, que queda incorporada al patrimoni reial.

1391. Avalots i assalts generalitzats als calls jueus de Catalunya i dels regnes hispànics, tot i que no afecten al call de Castelló d’Empúries, on es refugien molts jueus d’altre poblacions.

1393-95. Edificació de la casa del Consell municipal (“secret” o “estret”) de Castelló d’Empúries, a la Plaça dels Homes. A les obres participen jueus com a proveïdors de materials (calç, pedra, fusta).

1398, 27 de març. L’Infant Joan I, comte d’Empúries, compra per 30.500 sous algunes cases junt a l’església i la sagristia del convent de Sant Domènec, i un hort fins al rec per a rehabilitar-ho tot com a palau per viure-hi, en companyia dels frares dominics.


Segle XV

1401. Aldarulls contra els jueus de Castelló d’Empúries.

1402. Martí I l’Humà incorpora el comtat d’Empúries a la Corona d’Aragó.

1406. El rei Martí I ven l’aljama jueva de Castelló d’Empúries a Bernat de Senesterra, procurador general del comtat, camarlenc del rei Martí I i senyor de l’aljama, qui la traspassarà el 1412 a la seva esposa Gueraua.

1413-14. Disputa de Tortosa amb la participació del jueu castelloní Perfet Bonsenyor.

1415. Constitució Apostòlica del papa Benet XIII (“Papa Luna”). Lleis antijueves recollides a la Pragmàtica de Ferran I. A partir del 18 d’octubre es produeix l’onada de jueus conversos de la vila comtal.

1416. El 7 de setembre la població de l’aljama jueva de Castelló d’Empúries s’ha reduït fins a només deu famílies.

1417. El 18 de febrer es bategen a l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries més d’un centenar de jueus de la vila. En total, a Castelló es convertiran 181 jueus.

1420. El 17 d’abril, Jaume Riera adquireix per compra l’edifici de la sinagoga nova dels jueus a Francesc Pera i la converteix en un hostal.

1428. 2 de febrer, a les vuit del matí, un terratrèmol de magnitud IX a l’escala de Mercalli i amb epicentre situat a prop de Queralbs (Ripollès) causa 6 morts a Castelló d’Empúries, uns tres-cents a Puigcerdà, uns dos-cents a Camprodon i uns quaranta a Sant Joan de les Abadesses, entre altres. A Queralbs mor tota la població. el total de víctimes a Catalunya és d’unes 800 persones, en el sisme més violent en terres catalanes. El terratrèmol afecta des de Perpinyà fins a Tortosa i provoca greus desperfectes a diverses poblacions.

1442. 4 de maig. Els jueus Cresques Bonafós de Suau, Rovén Sotllam, Issac Teroç i Bonjuhà Bevenist, en nom propi i de tota l’aljama castellonina, compren a perpetuïtat a la viuda del mercader Francesc Alfons, Elionor, legítimament autoritzada pel seu fill Francesc, una casa coneguda d’antic per la sinagoga, al call dels jueus del puig de l’Era Mala. Tenint en compte el mòdic preu estipulat de 9 lliures, es tractaria d’un edifici en no excessiu bon estat. La venda es féu per lliure i franc alou i l’immoble estava subjecte per raó de domini directe al pagament d’un cens de 12 sous anuals al monestir de Santa Clara.

1452. Privilegis concedits als jueus pel comte d’Empúries Enric I.

1453-76. Moviment emigratori de jueus prestadors forans d’arreu del comtat i d’altres poblacions cap a Castelló d’Empúries, sobretot provinents de Girona.

1480. Establiment progressiu a Castelló d’una nova modalitat de designació dels quatre cònsols del Consell per mitjà d’un sorteig i a través del sistema conegut amb el nom d’“insaculació”, que substitueix a l’elecció. La designació dels cònsols segueix tenint lloc a la casa de la Llotja i a so de campana.

1480. Imposició de signes distintius i reclusió dels jueus als calls per part de l’infant Enric II.

1492. El 31 de març, decret de conversió o expulsió dels jueus no convertits al cristianisme.

1497. Primer fogatge conegut sobre la població de la vila de Castelló d’Empúries: 391 focs o famílies, amb 32 focs eclesiàstics i 5 convents. Aquestes xifres equivalen a una població d’entre 1.600 i 2.000 habitants a la vila.

Finals del s. XV. L’infant Enric II d’Aragó, l’Infant Fortuna, es fa construir un nou palau dins les muralles anomenat popularment “el palau nou de dins la vila”, junt al mur i sobre el terraplè a la part de ponent, entre els portals de Sant Domènec i d’en Cabra.


ÈPOCA MODERNA

Segle XVI

1501, 3 de febrer. Antoine de Lalaing, camarleng de Felip el Bell, visita Castelló d’Empúries amb el seguici, en una aturada del viatge de l’arxiduc Felip de camí a Flandes.

1533, 23 d’abril. Visita de l’emperador Carles V d’Espanya a Castelló d’Empúries.

1544. Els frares dominics de Castelló celebren capítol al convent que es troba extra muros dicte ville.

1548. A darreries d’any, el rei Felip II d’Espanya roman dotze dies (des del 19 d’octubre fins l’1 de novembre) a Castelló d’Empúries, de camí al seu viatge a Flandes, a la Baixa Alemanya. L’humanista català o aragonès Joan Cristobal Calvete de Estrella, cronista del príncep Felip, forma part del seguici i descriu l’estada i la vila. Aquesta estada fou motivada per la gran tempesta que hi hagué quan la comitiva arribà i que feia molt perillós que el príncep salpés del port de Roses per dirigir-se a Gènova.

1553. Un fogatge sobre la vila constata que hi ha 352 focs laics, 35 de “capellans”, 7 de “militars” o nobles, més 5 de monestirs; és a dir, unes 1.600 persones aproximadament.

1586. Un grup de monjos franciscans de València que visita Catalunya per conèixer un gran nombre d’edificis religiosos arriba a Castelló d’Empúries el dimecres dia 19 de novembre, procedents de Sant Pere Pescador i s’hi estan tres nits. Un dels monjos descriu la vila en un document en què analitza l’església, els convents de Castelló, la muralla i parla de l’existència d’un botxí que servia per a tot el comtat. Afirma també que la vila té uns tres-cents habitants, tot i que en temps passats havia arribat als mil habitants. Les causes d’aquest descens demogràfic es troben en la “tierra muy enfermiza” que provoca la mortaldat de la població.

Segle XVII

1604. Jeroni Pujades és nomenat procurador i comissari general del comtat d’Empúries per la comtessa Joana d’Empúries (1572-1608); fixa la seva residència en una casa del carrer Capellans al puig Salner, prop de l’església de Santa Maria. En aquest càrrec, des del seu despatx de la Cort de l’Audiència general de la Governació del comtat d’Empúries, situat al cap de la plaça dels Homes, la seva tasca principal és la defensa dels interessos econòmics dels comtes d’Empúries, càrrec que ocuparà durant quatre anys.

1623. Jeroni Pujades retorna a la capital del comtat d’Empúries en ser nomenat assessor de la Capitania General de la fortalesa de Roses i del partit de l’Empordà pel comte Enric III d’Aragó; resideix a la vila fins a la seva mort, el 7 de gener de 1635, on és enterrat al convent de Sant Francesc.

1640-52. Guerra dels Segadors. Havent començat com a enfrontament entre les autoritats autonòmiques catalanes i el govern de Felip IV, dirigit pel ministre Olivares, degenera en una llarga guerra internacional. Acaba amb la rendició de Barcelona a Joan d’Àustria el 1642, tot i que a l’Empordà es perllonga fins el 1659.

1653. Castelló pateix un setge durant catorze dies per part de les tropes franceses que provoca greus desperfectes a les muralles.

1654. Castelló experimenta un pronunciat descens de la població a causa dels constants conflictes bèl·lics. La població oscil·la en els cinc-cents habitants, aproximadament.

1655. Un segon setge a Castelló d’Empúries per tropes franceses, en què els ocupants francesos minen l’església parroquial tot amenaçant destruir-la si no se’ls feia efectiva una contribució imposada. Els francesos cremen barris i convents.

1659. Pau o Tractat dels Pirineus. Suposa la fi de la Guerra dels Segadors i la pèrdua del Rosselló i dels comtats annexos per a Catalunya.

1683. Les monges clarisses decideixen bastir un edifici nou a dintre de la població del recinte urbà antic de Castelló, l’actual convent de Santa Clara de la vila.

1688 i 1697. Invasions franceses de la comarca.

1698. Els frares dominics de Castelló ocupen un solar adjacent al que ocupa el palau de l’Infant Fortuna i reedifiquen el seu convent molt malmès de fora muralles al palau dels comtes existent a dins de muralles. D’aquesta manera el palau dels comtes queda integrat en les construccions conventuals, per la banda de migdia. Pau de Ryswick, que posa fi a les pugnes i conflictes armats a Catalunya. La gent de Castelló ho celebra durant dos dies.

Segle XVIII

1704-1714. Guerra de Successió a la corona espanyola. Castelló d’Empúries es troba enclòs entre la frontera francesa i la plaça forta de Roses, en mans dels francesos.

1705. El Consell castelloní envia un contingent de quaranta homes per fer front a les guerrilles austracistes que es dirigeixen des d’Olot cap a l’Empordà.

1713. El domini filipista sobre la comarca empordanesa és definitiu.

1790. El viatger Francisco de Zamora visita la vila i la descriu a la seva obra Diario de los viajes hechos en Cataluña.

1794, 22 de març. La Guerra Gran (1793-95): les tropes franceses entren a Castelló d’Empúries des de Vilanova de la Muga. Els francesos saquegen la població, que havia estat abandonada per la major part dels habitants, cremen l’arxiu municipal i malmeten l’interior de l’església parroquial. Les tropes franceses romanen deu mesos a la vila.

 

5 - Història del municipi

 

ÈPOCA CONTEMPORÀNIA

Segle XIX

1808. Des de mitjans de juliol té lloc l’ocupació per les tropes franceses de Castelló, durant l’ocupació napoleònica de la península. El general espanyol Lazan, procedent de l’encara lliure Girona, derrota posteriorment els francesos i allibera la vila.

1814. A finals de juny s’acaba l’ocupació francesa de la comarca.

1824, 24 d’abril. Matança de vuit castellonins per les tropes liberals, durant el Trienni Liberal i l’etapa de terror imposada pel general Mina, sota la radicalització del ministeri d’Evaristo de San Miguel. L’aparició de guerrilles realistes propicià un clima nacional de guerra civil.

1835. Els membres de l’ordre dels predicadors han d’abandonar la casa de Castelló per un decret d’exclaustració i desamortització de béns religiosos.

Segona meitat del s. XIX. Es crea la cobla Empordanesa; el seu primer director és Bartomeu Callís.

1855, juliol. Desamortitzacions de Madoz. Es sortegen un total de 1.264 “peces” d’aproximadament una vessana i quart cada una de la Rubina i del Vernar, repartides a raó de dues (una del Vernar i l’altra de la Rubina) a cada cap de casa de Castelló. Aquests terrenys eren anteriorment un domini directe dels comtes d’Empúries.

1860. Un cens de població compta 2.937 habitants a la vila, xifra màxima assolida fins llavors, si bé a partir d’ara la població anirà davallant lenta però progressivament.

1873. Projecte de construcció d’una línia de tramvia ferroviari entre Figueres, Castelló d’Empúries i Roses, que finalment no es materialitza.

1874. A principis de novembre (dies 3, 4 i 5) té lloc a Castelló d’Empúries l’anomenat “Foc de Castelló”, la tercera guerra carlina que més incidència va tenir a la vila. El general carlí Savalls va atacar les tropes governamentals que es trobaven a la vila. Aquestes, manades pel brigadier Moya, hi havien acudit des de Figueres per foragitar un escamot carlí, refugiat a l’església parroquial i en algunes cases del puig Salner. L’atac de Savalls trobà els isabelins entre dos focs: els carlins que es trobaven dins i els que arribaven pel pont Vell. L’acció fou d’una duresa extraordinària i tingué com a resultat la desfeta completa dels soldats de Moya, a més a més de víctimes entre la població castellonina.

1880. Es té notícia ja del funcionament a Castelló d’una de les primeres batedores de vapor existents a l’Empordà.

1889. Comença la construcció de l’Asil Toribi Duran. Es crea la cobla Rossinyols.

1895. S’inaugura el pont Nou metàl·lic de Castelló d’Empúries.


Segle XX

1904. Apareix i funciona per primera vegada a Castelló una de les màquines de segar i lligar conegudes a la comarca.

1909. Els germans de Sant Gabriel s’estableixen a Castelló.

1910. Arriba l’electricitat a la vila a través de l’energia hidroelèctrica que es genera al molí fariner.

1911. Fundació del “Centre Agrícola i Social” de Castelló el 25 de maig.

1918. Comencen a projectar-se pel·lícules a Castelló, al Teatre Novetats.

1921. Projecte de distribució de xarxa elèctrica de l’enginyer Miquel Balcells Masó.

1922. Setembre: Jocs Florals a Castelló.

1923. Josep Bordas de la Cuesta és reposat com a alcalde de Castelló. Es crea la cobla Els Petits Rossinyolets.

1924. Publicació del primer poemari de Carles Fages de Climent, Les bruixes de Llers.

1925. Projecte d’ampliació de la xarxa de distribució elèctrica amb 140 làmpades i 6 focus.

1932. Creació dels Esplais del Sindicat, una nova secció cultural, esportiva i recreativa del Centre Agrícola i Social.

1936-39. Guerra Civil espanyola. Les víctimes castellonines, entre els dos bàndols oposats, arriben a la seixantena.

1940. A causa dels aiguats del mes d’octubre, el govern espanyol inicia l’endegament del tram final del riu La Muga que posarà fi a les periòdiques devastacions a causa de les riuades.

1959. Es funda la Cooperativa Agrícola.

1965. Es presenta a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries el primer pla per urbanitzar una àmplia zona litoral estesa des de la Muga al rec Salins: el “Plan Parcial de Ordenación de Ampuriabrava. 1ª fase”.

1967. Aprovació definitiva del “Plan Parcial de Ordenación de Ampuriabrava”.

1983. 23 d’octubre, creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.


Segle XXI

2004. S’enllesteix el nou pont de Castelló, a l’antic pas de Sant Pere Pescador.

2006. El Papa Benet XVI atorga el títol de Basílica menor a l’església parroquial de Santa Maria de Castelló d’Empúries. El fet és celebrat a la vila amb una festa multitudinària.

< 2018 >
Octubre
LMMJVSD
1234567
891011121314
15161718192021
2223242526
  • Todo el día
    26/10/2018-24/02/2019

    Plaça Jaume I, Castelló d’Empúries, España

    Plaça Jaume I, Castelló d’Empúries, España

  • 11:00 -12:30
    26/10/2018

    Carrer Sant Francesc, 1, 17486 Castelló d’Empúries, Girona, España

    Carrer Sant Francesc, 1, 17486 Castelló d’Empúries, Girona, España

    En el marc de l’exposició temporal “La fotografia de Cintet Rifà Anglada. Una mirada etnogràfica (1900-1930)” que es pot visitar a l’Ecomuseu-Farinera des del dia 20 d’octubre fins el 9 de desembre; el museu juntament amb l’Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries i el departament de Benestar Social de l’Ajuntament ens proposen una activitat d’identificació de fotografies. El taller, que tindrà lloc el divendres 26 d’octubre a les 11 del matí a la sala del blat de l’Ecomuseu-Farinera, consistirà en la projecció d’una selecció de fotografies antigues del fons de l’Arxiu municipal i un audiovisual dels anys  trenta. Els assistents podran ajudar a identificar les imatges que es vagin projectant,  ja sigui indicant el nom de les persones que hi apareguin, els llocs,  les tasques que estan desenvolupant o les anècdotes que puguin recordar.

    Les fotografies escollides en aquesta edició fan referència a la vida i a les tasques agroramaderes de Castelló d’Empúries des de principis del segle XX fins a mitjans dels anys 60. La majoria d’aquestes fotografies han estat cedides per particulars i ara formen part del patrimoni documental de la vila.

    Aprofitant que el dia 27 d’octubre és el dia Mundial del Patrimoni Audiovisual es passarà una cinta dels anys 30 del segle XX que posteriorment Jaume Canet Caussa va editar amb el títol de “Castelló dels nostres avis”.

    En finalitzar l’activitat, es podrà visitar l’exposició temporal de fotografies de Cintet Rifà (Manlleu 1879 – Barcelona 1938), que esdevenen un valuós document etnohistòric que ens descriu amb molt dinamisme les feines i la vida quotidiana en un entorn rural. Aquesta exposició ha estat produïda pel Museu del Ter i ha itinerant per diverses poblacions catalanes com Barcelona o Torelló. Ara la podem gaudir a Castelló d’Empúries.

  • 11:00 -13:00
    26/10/2018

    Carrer Sant Francesc, 1, 17486 Castelló d’Empúries, Girona, España

    Carrer Sant Francesc, 1, 17486 Castelló d’Empúries, Girona, España

    En paral•lel a l’exposició: La fotografia de Cintet Rifà i Anglada. Una mirada etnogràfica 1900-1930 i en col•laboració amb l’Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries, s’organitzarà una activitat en format taller que serà una trobada per ajudar a identificar i posar en valor fotografies de contingut etnogràfic dels fons privats dels ciutadans castellonins.

    Hora: 11h

    Lloc: Sala blat de l’Ecomuseu-Farinera

    Activitat gratuïta i oberta a tots els veïns i veïnes

    Organitza: Ecomuseu-Farinera, Arxiu municipal i Àrea Benestar i Família de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries

  • 19:30 -20:30
    26/10/2018

    Club de Còmic. Comentarem “Escapar” de Guy Delisle.

    Tenim exemplars a la vostra disposició a la biblioteca.

  • 20:00 -21:00
    26/10/2018

    Carrer Carbonar – 17486 Castelló d’Empúries

    Carrer Carbonar – 17486 Castelló d’Empúries

2728
293031