Skip to content Skip to main navigation Skip to footer

“A L’AGUAIT”

1973

La tramuntana és un vent fort i fred que ve del nord, d’origen polar, que fa servir el nord dels Pirineus i el sud-oest del Massís Septentrional francès com a zona d’acceleració. La seva velocitat ha arribat a superar els 200 km/h. El nom prové del llatí transmontanus, que significa “d’enllà de les muntanyes”. La tramuntana és un vent molt característic de l’Empordà i les referències literàries i artístiques a aquest vent són nombroses: Josep Pla, Salvador Dalí, Carles Fages de Climent i Joan Maragall, entre molts altres.

Durant els anys de desenvolupament urbanístic de la marina residencial, l’empresa promotora Ampuriabrava, SA va encarregar un conjunt de sis monuments escultòrics a Josep Tapiola (Girona, 1919 – Figueres, 1990), artista gironí establert a Figueres, que simbolitza elements d’aquest territori del Mediterrani català: el vent, el mar, el sol, la terra i el mite de l’Empordà. Des de l’any 2014 el conjunt escultòric està declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries.

El conjunt escultòric “A l’Aguait”, que significa estar atent a alguna cosa, està instal·lat a l’avinguda d’Europa i està compost per tres figures femenines metàl·liques, cadascuna amb un peu independent, que giren sobre si mateixes gràcies al vent, com si fossin penells que n’assenyalen la direcció. Envoltant-les de vels fets de ferro forjat, l’escultor aconsegueix donar la sensació de moviment i d’ingravidesa. A fi que la subjecció no es vegi, Tapiola crea dues figures del mateix personatge, les col·loca en paral·lel i situa l’eix a l’interior de manera que quedi ocult i no s’apreciï des de cap angle.

 

“AL ACECHO”

1973

Conjunto escultórico del artista de Girona Josep Tapiola que representa tres bailarines que giran sobre sí mismos con el viento. La obra es una alegoría de la tramontana, el viento del norte tan característico de l’Empordà.

La tramontana es un viento fuerte y frío que viene del norte, de origen polar, que utiliza el norte del Pirineo y el sudoeste del Macizo Septentrional francés como zonas de aceleración. Su velocidad ha llegado a superar los 200 km/h. El nombre procede del latín transmontanus, que significa “del otro lado de las montañas”. La tramontana es un viento muy característico de l’Empordà y las referencias literarias y artísticas a este viento son numerosas: Josep Pla, Salvador Dalí, Carles Fages de Climent y Joan Maragall, entre muchos otros.

Durante los años de desarrollo urbanístico de la marina residencial, la empresa promotora Ampuriabrava, S.A. encargó un conjunto de seis monumentos escultóricos a Josep Tapiola (Girona, 1919 – Figueres, 1990), artista de Girona afincado en Figueres, que simboliza elementos de este territorio del Mediterráneo catalán: el viento, el mar, el sol, la tierra y el mito de l’Empordà. Desde el año 2014 el conjunto escultórico está declarado Bien Cultural de Interés Local (BCIL) por el Ayuntamiento de Castelló d’Empúries.

El conjunto escultórico “A l’aguait”, que significa “estar atento a algo”, está instalado en la avenida de Europa y está compuesto por tres figuras femeninas metálicas, cada una con un pie independiente, que giran sobre sí mismas gracias al viento, como si fueran veletas que señalan la dirección del viento. Rodeándolas de velos hechos de hierro forjado, el escultor consigue dar la sensación de movimiento e ingravidez. A fin de que no se vea la sujeción, Tapiola crea dos figuras del mismo personaje, las coloca en paralelo y sitúa el eje en el interior de forma que quede oculto y no se aprecie desde ningún ángulo.

 

“ON THE LOOKOUT”

1973

The tramontana is a strong and cold northern wind. It is of polar origin and it uses the Pyrenees and the Massif Central as its area of acceleration. It has been known to exceed speeds of 200 km/h. Its name come from the Latin transmontanus, meaning that it is “from past the mountains”. The Empordà is a region very much defined by the tramontana, and there are many literary references to this wind: Josep Pla, Salvador Dalí, Carles Fages de Climent and Joan Maragall, among many others.

During the years of the urban development of the residential marina, Ampuriabrava SA commissioned six monumental sculptures to Josep Tapiola (Girona, 1919 – Figueres, 1990), a Girona artist who lived in Figueres. They symbolized elements of this area of the Catalan coast: the wind, the sea, the sun, the earth and the myth of the Empordà. In 2014, this monument was declared Local Cultural Heritage (BCIL).

The “A l’aguait” (this Catalan expression means “being on the alert”, “on the lookout”) sculpture, was installed in the Europa Avenue and it is formed by three metallic female forms, each standing independently, turning on their own axis as the wind blows, as if they were weather vanes. Josep Tapiola managed to give the impression of movement and weightlessness, surrounding them with veils of wrought iron. To achieve this impression, he created two figures of both characters, putting them in parallel and with the inner axis, hidden so that it can’t be seen from any angle.

 

«EN L’ATTENTE»

1973

La tramontane est un vent fort et froid qui vient du nord. D’origine polaire, il utilise le nord des Pyrénées et le sud-ouest du massif septentrional français comme zone d’accélération. Elle peut parfois dépasser les 200 Km/h. Son nom provient du latin transmontanus qui signifie « d’au-delà des montagnes ». La tramontane est un vent tout à fait caractéristique de l’Ampourdan et on en trouve de nombreuses références littéraires et artistiques : Josep Pla, Salvador Dalí, Carles Fages de Climent et Joan Maragall, entre autres.

Pendant les années du développement urbanistique de la marina résidentielle, le promoteur Ampuriabrava, SA, commanda un ensemble de six sculptures à Josep Tapiola (Gérone, 1919 – Figueres, 1990), un artiste originaire de Gérone résidant à Figueres. Ces monuments symbolisent les éléments du territoire de la Méditerranée catalane : le vent, la mer, le soleil, la terre et le mythe de l’Ampourdan. En 2014, la sculpture fut déclarée bien culturel d’intérêt local (BCIL) par la mairie de Castelló d’Empúries.

Cet ensemble sculptural intitulé « A l’aguait », qui signifie « aux aguets », être attentif à quelque chose, est installé sur l’avenue d’Europa et se compose de trois figures féminines métalliques, chacune sur un pied indépendant, qui tournent sur elles-mêmes grâce au vent, telles des girouettes. En les enveloppant de voiles en fer forgé, le sculpteur parvient à donner une impression de mouvement et d’apesanteur. Pour que la fixation ne se voie pas, il crée deux figures du même personnage, les positionne en parallèle et place l’axe entre les deux. Ainsi il est caché et ne se voit d’aucun côté.

 

“AUF DER LAUER”

1973

Der Tramuntana ist ein starker, kalter Wind polaren Ursprungsaus dem Norden, der im Norden der Pyrenäen und im Südwesten des nördlichen französischen Gebirgsstocks seine Beschleunigung erfährt. Er kann eine Geschwindigkeit bis über 200 km/h erreichen. Sein Name kommt aus dem Lateinischen transmontanus, was „von jenseits der Berge” bedeutet. Der Tramuntana ist ein sehr prägnanter Wind des Empordà und die literarischen und künstlerischen Bezugnahmen auf ihn sind zahlreich: Unter vielen anderen Josep Pla, Salvador Dalí, Carles Fages de Climent und Joan Maragall.

Während der Jahre der städtebaulichen Entwicklung der Yachthafensiedlung gab das Trägerunternehmen Ampuriabrava, SA Josep Tapiola (Girona, 1919 – Figueres, 1990), einem in Girona geborenen und in Figueres niedergelassenen Künstler, den Auftrag für eine sechsteilige Skulpturengruppe, die die Elemente dieses Gebiets am katalanischen Teil des Mittelmeers symbolisiert: Wind, Meer, Sonne, Erde und den Mythos des Empordà. Im Jahr 2014 wurde die Skulpturengruppe von der Gemeindeverwaltung von Castelló d’Empúries zum Kulturgut von lokalem Interesse (BCIL) erklärt.

Die Skulpturengruppe A l’aguait („Auf der Lauer”), was bedeutet, eine Sache aufmerksam verfolgen, ist auf der Alle Avinguda d’Europa aufgestellt und besteht aus drei weiblichen Figuren aus Metall, von denen jede auf einem Fuß steht. Sie drehen sich um sich selbst wie Wetterfahnen im Wind, um die Windrichtung anzuzeigen. Durch die schmiedeeisernen Schleier mit denen sie umgeben sind, erreicht der Bildhauer, dass sie das Gefühl von Bewegung und Schwerelosigkeit vermitteln. Um zu erreichen, dass die Befestigung nicht offen zutage tritt, schafft er zwei Figuren derselben Person, stellt diese parallel auf und die Achse in den Innenraum. So wird sie verborgen und ist aus keinem Blickwinkel sichtbar.

Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.