3. El riu La Muga
EL RIU LA MUGA
El riu la Muga neix als Pirineus, sota el pla de la Muga (1.186 m d’altitud), a migjorn del Montnegre (1.425 m) i al límit entre el Vallespir i l’Alt Empordà, dins el terme municipal d’Albanyà. Rep principalment les aigües de la zona axial dels Pirineus (Roc de Frausa, serra de l’Albera), travessa per unes profundes valls els sediments subpirinencs, bastant tectonitzats, i surt per Pont de Molins a l’ampla plana de l’Alt Empordà. A prop de Boadella, en un engorjat epigènic, ha estat embassat (pantà de Boadella). A prop de Peralada rep el Llobregat d’Empordà, més cabalós que ell mateix, i després, de Vilanova de la Muga, el Manol.
Després de 65 km de curs desemboca al golf de Roses, a la platja d’Empuriabrava. Els aterraments n’han destruït l’antic estuari (estany de Castelló) i el grau medieval, anomenat el grau de la Muga, al nord de l’actual desembocadura de la Mugueta, antic braç del riu. El seu cabal és d’uns 8 m3 per segon, bàsicament d’origen pluvial. A l’octubre del 1940 va provocar una terrible inundació a la plana empordanesa.
Els terrenys de l’interfluvi de la Muga, com també del riu Fluvià, són més baixos que les lleres dels mateixos rius, i això provoca inundacions, anomenades “mugades”. Aquest fet, juntament amb les llevantades, dificulta l’evacuació de l’aigua del tram final de la Muga i per això es produeixen les inundacions en els terrenys més baixos i propers a la llera del riu, com és el cas d’Empuriabrava i d’altres indrets del terme.
El poeta romà Ruf Fest Aviè (s. IV dC), a l’obra Ora Maritima, basada en descripcions de viatgers i geògrafs grecs del s. VI aC, esmenta la Tononita rupis (‘roca ampla’), que alguns historiadors han identificat amb els turons de la vila de Castelló, i el riu Anystos, el nom grec clàssic del riu la Muga. Els romans el van anomenar flumen Sambuca (nom que apareix a la documentació medieval) i que va evolucionar a Sambroca i a la forma actual catalana la Muga.
La Muga i la seva desembocadura eren el vial d’embarcacions de càrrega i descàrrega i, en realitat, venia a ser el port de la vila de Castelló d’Empúries. Molt a prop de la platja també s’hi havia edificat el mas Moxó, antic cortal proper a la desembocadura de la Muga que va ser absorbit dins les noves edificacions turístiques actuals.
EL RÍO LA MUGA
El río la Muga nace en el Pirineo, bajo el Pla de la Muga (1.186 m de altitud), a mediodía del Montnegre (1.425 m) y en el límite entre el Vallespir y l’Alt Empordà, dentro del término municipal de Albanyà. Recibe las aguas principalmente de la zona axial del Pirineo (Roc de Frausa, sierra de la Albera), atraviesa por unos profundos valles los sedimentos subpirenaicos, bastante tectonizados, y sale por Pont de Molins a la amplia llanura de l’Alt Empordà. Cerca de Boadella, en un desfiladero epigénico, ha sido embalsado (pantano de Boadella). Junto a Peralada recibe el Llobregat d’Empordà, más caudaloso que él mismo, y después de Vilanova de la Muga, el Manol.
Después de 65 km. de curso desemboca en el golfo de Roses, en la playa de Empuriabrava. Los terraplenados han destruido el antiguo estuario (estanque de Castelló) y el grao medieval, llamado el grao de la Muga, al norte de la actual desembocadura de la Mugueta, antiguo brazo del río. Su caudal es de unos 8 m3 por segundo, básicamente de origen pluvial. En octubre de 1940 provocó una terrible inundación en las llanuras ampurdanesas.
Los terrenos del interfluvio de la Muga, como también del río Fluvià, son más bajos que el cauce del propio río, y esto provoca inundaciones, llamadas “mugades”. Este hecho, junto con las “llevantades”, o viento de componente NE, dificulta la evacuación del agua de la parte final de la Muga y por este motivo se producen las inundaciones en los terrenos más bajos y cercanos al cauce del río, como el caso de Empuriabrava y de otros lugares del término.
El poeta romano Rufo Festo Avieno (s. IV d.C.), en su obra Ora Maritima, basada en descripciones de viajeros y geógrafos griegos del s. VI aC, menciona la Tononita rupis (“roca ancha”), que algunos historiadores han identificado con las colinas de la población de Castelló, y el río Anystos, el nombre griego clásico del río la Muga. Los romanos lo llamaron flumen Sambuca (nombre que aparece en la documentación medieval) y que evolucionó a Sambroca y luego a la forma actual catalana la Muga.
La Muga y su desembocadura eran la vía de embarcaciones de carga y descarga y, en realidad, venía a ser el puerto de la población de Castelló d’Empúries. Muy cerca de la playa también se había edificado el mas Moxó, antiguo corral cercano a la desembocadura de la Muga que fue absorbido por las nuevas edificaciones turísticas actuales.
THE LA MUGA RIVER
The La Muga River is born in the Pyrenees, under the La Muga valley (1.186 metres high), in the area between the counties of the Vallespir and the Alt Empordà, within the town limits of Albanyà. It mainly receives the water of the axial area of the Pyrenees ((Roc de Frausa, serra de l’Albera), crossing deep valleys with its sub Pyrenee sediments, considerably tectonic, and it emerges in Pont de Molins, in the wide valley of the Alt Empordà. Near Boadella, in an epigenetic burn that has been dammed in the Boadella reservoir. Near Peralada it feeds from the (larger) Llobregat d’Empordà, and after Vilanova de la Muga, from the Manol.
After 65 km it flows into the bay of Roses, in the Empuriabrava beach. The former estuary (in the Castelló lake) has been destroyed and so has the medieval course, known as the course of La Muga, to the north of the present-day mouth of La Mugueta, a former stream of the main river. Its flow is of about 8 cubic meters per second, and the water is mainly from rainfall. In October 1940 it caused a great flood in the Empordà valley.
The lands near the La Muga River, like those adjacent to the Fluvià River, are lower than the riverbeds themselves, and this leads to floods known locally as “mugades”. This factor, along with the llevantades (strong eastern winds) hinder the evacuation of the water of the La Muga River in its final stretch, and that leads to the flooding of the lower lands, closer to the riverbed, as is the case of Empuriabrava and other neighbouring areas.
LE FLEUVE LA MUGA
Le fleuve La Muga naît dans les Pyrénées, sous la plaine de La Muga (à 1.186 m d’altitude), au sud du Montnegre (1 425 m) et à la limite entre le Vallespir et le Haut Ampourdan, dans la commune d’Albanyà. Il reçoit principalement les eaux de la zone axiale des Pyrénées (Roc de Frausa, Serra de l’Albera), transporte entre les vallées profondes les sédiments sub-pyrénéens, assez tectoniques, et sort par le Pont de Molins en direction de la grande plaine du Haut-Ampourdan. Non loin de Boadella, dans une gorge épigénique, un barrage a été construit (barrage de Boadella). Près de Peralada, la Muga reçoit comme affluent le Llobregat d’Empordà, dont le débit est plus fort et, depuis Vilanova de la Muga, le Manol.
Après 65 Km de cours, il débouche dans le golfe de Roses, sur la plage d’Empuriabrava. Les terrassements de la marina en ont détruit l’ancien estuaire (étang de Castelló), ainsi que le chenal médiéval, appelé le chenal de la Muga, au nord de l’actuelle embouchure de la Mugueta, ancien bras du fleuve. Son débit est d’environ 8 m3 par seconde, essentiellement d’origine pluviale. En octobre 1940 il provoqua une terrible inondation de la plaine ampourdanaise.
Les terrains de l’interfluve de La Muga, ainsi que ceux du Fluvià, sont plus bas que le lit des fleuves, ce qui provoque des inondations appelées « mugades ». Ce phénomène associé aux « llevantades » (les vents de NE à N) rendent l’évacuation de l’eau de La Muga difficile sur sa partie finale. C’est pour cela que les inondations se produisent sur les terrains les plus bas et proches du lit du fleuve, comme c’est le cas d’Empuriabrava et d’autres endroits de la commune.
Le poète romain Rufus Fest Aviè (IVe siècle après J.-C.) dans son œuvre Ora Maritima, fondée sur des descriptions de voyageurs et de géographes grecs du VIe siècle av. J.-C., évoque la Tononita rupis (« grande roche ») que certains historiens ont associé aux collines de la ville de Castelló, et le fleuve Anystos, le nom donné dans la Grèce antique à La Muga. Les Romains lui donnèrent le nom de flumen Sambuca (nom que l’on retrouve dans des documents médiévaux) qui évoluera ensuite jusqu’à sa dénomination actuelle en catalan de La Muga.
La Muga et son embouchure étaient des voies empruntées par les embarcations de chargement et déchargement et constituaient en réalité le port de la ville de Castelló d’Empúries. Très près de la plage se trouvait également le Mas Moxó, un ancien cortal (cabane de berger) à l’embouchure de La Muga. Cette édification fut intégrée dans les actuelles édifications touristiques.
FLUSS LA MUGA
Der Fluss La Muga hat seine Quelle in den Pyrenäen unterhalb der Hochebene Pla de La Muga (1.186 m Höhe), im Süden des Montnegre (1.425 m) an der Grenze zwischen den Landkreisen Vallespir und L’Alt Empordà im Gemeindebezirk Albanyà. In ihn strömen vorwiegend Wasser aus der achsialen Region der Pyrenäen (Roc de Frausa, Bergkette Serra de l’Albera), Er fließt durch tiefe Täler die unter der Höhe der Pyrenäen liegen mit ziemlich tektonisierten Sedimenten und tritt unter der Brücke Pont dels Molins auf der weitläufigen Ebene des Alt Empordà an die Oberfläche. In der Nähe von Boadella wurde er in einer später entstandenen Schlucht gestaut (Pantà de Boadella). Bei Peralada nimmt er den Llobregat d’Empordà auf, der wasserreicher ist als er selbst, und hinter Vilanova de la Muga den Manol.
Nach 65 km mündet er am Strand Playa d’Empuriabrava in den Golf von Roses. Anlandungen haben ihren ehemaligen Mündungstrichter (See Estany de Castelló) und den mittelalterlichen Flusshafen „Grau de La Muga” im Norden der heutigen Mündung des alten Flussarms „Mugueta” zerstört. Ihr vorwiegend aus Regenwasser bestehender Durchsatz beträgt ca. 8 m3 pro Sekunde. Im Oktober 1940 löste der Fluss eine schreckliche Überschwemmung in der Ebene des Emporà aus.
Das Gebiet zwischen den Flüssen La Muga und Fluvià liegt tiefer als die Flussbetten, was führt zu den als „mugades” bezeichneten Überschwemmungen führt. Dies und die starken Ostwinde („llevantades”) erschweren das Abfließen des Wassers von La Muga in seinem letzten Abschnitt. Daher kommt es wie im Fall von Empuriabrava und anderen Orten des Gemeindebezirks zu Überschwemmungen der niedriger gelegenen Gebiete in der Nähe des Flussbetts.
Der römische Dichter Rufus Festus Avienus (4. Jh. n. Chr.) erwähnt in seinem Werk Ora Maritima, das auf Beschreibungen von griechischen Reisenden und Geographen des 6. Jh. v. Chr. beruht, die Tononita rupis (‘breiter Fels’), die einige Historiker als Hügel der Ortschaft Castelló identifiziert haben, und den Fluss Anystos, der klassische griechische Name der La Muga. Die Römer nannten ihn flumen Sambuca (dieser Name erscheint in den mittelalterlichen Dokumenten), was sich zur heutigen katalanischen Form La Muga weiterentwickelte.
La Muga und ihre Mündung waren der Weg für Lastschiffe und der eigentliche Hafen des Orts Castelló d’Empúries. Ganz in der Nähe des Strands befand sich auch das Gehöft Mas Moxó, ein ehemaliger Bauernhof nahe an der Mündung des Flusses La Muga, das in die heutigen neuen Gebäude für Touristen miteinbezogen wurde.
