7. Les ‘botigia’ de pescadors i altres edificis medievals
LES BOTIGIA DE PESCADORS I ALTRES EDIFICIS MEDIEVALS
Edat mitjana
A la zona de la platja actual i del passeig marítim d’Empuriabrava es van edificar, en època medieval, les botigia, uns magatzems de fusta construïts per pescadors i comerciants per desar-hi les mercaderies, que donaven a la platja un cert aire de petit mercat. Diversos contractes de compra-venda dels anys 1627 i 1633 mostren que alguns d’aquests magatzems havien estat construïts arran del sorral del mar i estaven acarats a migdia, amb un camí públic que anava de la platja dels Graells a la vila de Castelló d’Empúries. En diversos plànols del segle xviii del terme municipal de Castelló d’Empúries apareixen dibuixades i situades en aquest mateix indret les botiga.
També a la zona de l’actual Empuriabrava i del rec dels Salins hi ha documentades la Casa de l’Estany i la Casa de la Sal, relacionades amb l’ús i l’explotació dels recursos de pesca de l’antic estany de Castelló d’Empúries i amb la gabella o comerç de la sal que se n’extreia. Ambdues edificacions, d’origen medieval —la casa o magatzem de la gabella de la sal (domus sive botige salis) està documentada en una àpoca de 1362 pel pagament d’unes obres a l’edifici—, apareixen també especificades en plànols del segle xviii. Una d’aquestes botigia o llotges i magatzems de mercaderies va ser reedificada a principi del segle xv i transformada en un sòlid i ampli edifici de pedra, anomenat La Torre del Mar (turris iuxta litus maris).
El riu la Muga (del llatí Sambuca) i la seva desembocadura, propera a l’actual platja d’Empuriabrava, va ser, durant l’època medieval, vial d’embarcacions de càrrega i descàrrega i, en realitat, el grau del riu la Muga (els Graells) venia a ser el port de la vila de Castelló d’Empúries.
LAS BOTIGA DE PESCADORES Y OTROS EDIFICIOS MEDIEVALES
Edad media
En la zona de la playa actual y del paseo marítimo de Empuriabrava se edificaron, en época medieval, las botiga, unos almacenes de madera construidos por pescadores y comerciantes para guardar las mercancías y que daban a la playa un cierto aire de pequeño mercado. Varios contratos de compra-venta de los años 1627 y 1633 muestran que algunos de estos almacenes habían sido construidos junto al arenal del mar y estaban orientados al mediodía, con un camino público que iba de la playa de los Graells a la población de Castelló d’Empúries. En varios planos del siglo xviii del término municipal de Castelló d’Empúries aparecen dibujadas y situadas en este mismo lugar las botiga.
También en la zona de la actual Empuriabrava y de la acequia de Salins hay documentadas la Casa de l’Estany y la Casa de la Sal, relacionadas con el uso y la explotación de los recursos de pesca del antiguo estanque de Castelló d’Empúries y con la gabela, o comercio de la sal que se extraía. Ambas edificaciones, de origen medieval —la casa o almacén de la gabela de la sal (domus sive botige salis) está documentada en una ápoca de 1362 por el pago de unas obras en el edificio—, aparecen también especificadas en planos del siglo xviii. Una de estas botiga o lonjas y almacenes de mercancías fue reedificada a principios del siglo xv y transformada en un sólido y amplio edificio de piedra llamado La Torre del Mar (turris iuxta litus maris).
El río la Muga (del latín Sambuca) y su desembocadura, próxima a la actual playa de Empuriabrava, fueron, durante la época medieval, vía de embarcaciones de carga y descarga y, en realidad, el grao del río la Muga (los Graells) venía a ser el puerto de la población de Castelló d’Empúries.
THE BOTIGIA OF THE FISHERMEN AND OTHER MEDIEVAL BUILDINGS
Middle Ages
The area of Empuriabrava where you now find the beach and the promenade was in medieval times the setting of the botigia, a number of wooden warehouses built by fishermen and tradesmen for the safe keep of their wares. They gave the beachside a certain atmosphere of small marketplace. There are various surviving sale contracts of the years 1627 and 1633, showing that some of these warehouses had been built by the beachfront, next to a public path leading from the Graells beach to Castelló d’Empúries. In various 18th century maps of the Castelló d’Empúries town limits they appear drawn and in this same placement.
There also documents about the use of the Casa de l’Estany (house of the lake) and the Casa de la sal (house of salt), in the present-day Empuriabrava and in the Salins irrigation canal. They are related to the use and exploitation of the fishing banks of the Castelló d’Empúries lake and of the salt extracted from it. Both buildings were originally medieval: the salt house or warehouse (domus sive botige salis) is mentioned in a 1362 document related to reforms made in the building, and they are also mentioned in 18th century maps. One of these botigia or markets and warehouses was rebuilt in the 15th century and turned into a larger stone building, known as the Torre del Mar (turris iuxta litus maris or “coastal tower”).
The La Muga River (from the Latin Sambuca) and its mouth, near the present-day Empuriabrava beach, was the place for loading and unloading cargo in medieval times, with the riverside as the de facto Castelló d’Empúries port.
LES BOTIGIA DE PÊCHEURS ET AUTRES CONSTRUCTIONS MÉDIÉVALES
Moyen-Âge
À l’endroit où se trouvent actuellement la plage et la promenade maritime d’Empuriabrava furent construits à l’époque médiévale les botigia. Il s’agissait d’entrepôts en bois construits par les pêcheurs et les commerçants pour y stocker leurs marchandises. Ils donnaient à la plage un air de petit marché. Des contrats de vente datant des années 1627 et 1633 rapportent que certains de ces entrepôts avaient été construits à même sur le sable de la mer et qu’ils faisaient face, au sud, à un chemin public allant de la plage de Graells à la ville de Castelló d’Empúries. Sur divers plans de la commune de Castelló d’Empúries datant du XVIIIe siècle, figurent à ce même endroit des éléments appelés botigas.
Dans la zone de l’actuelle Empuriabrava et du canal de Salins des témoignages évoquent également la Casa de l’Estany (« Maison de l’étang ») et la Casa de la sal (« Maison du sel »), toutes deux liées à l’utilisation et à l’exploitation des ressources de pêche de l’ancien étang de Castelló d’Empúries et à la gabelle ou au commerce du sel qui y était fait. Les deux constructions d’origine médiévale (la maison ou l’entrepôt de la gabelle du sel – domus sive botige salis– est évoquée dans un document de 1362 relatif au paiement de travaux effectués dans le bâtiment) figurent également sur les plans du XVIIIe siècle. Une de ces botigia ou halles et entrepôts de marchandises fut reconstruite au début du XVe siècle et transformée en une construction en pierre, robuste et vaste, appelée la Torre del Mar (turris iuxta litus maris).
L’embouchure du fleuve La Muga (du latin Sambuca), proche de l’actuelle plage d’Empuriabrava, était au Moyen-âge une voie empruntée par les embarcations de chargement et déchargement, et le chenal du fleuve La Muga (els Graells) était en fait le port de la ville de Castelló d’Empúries.
DIE „BOTIGIA”, LAGERHÜTTEN DER FISCHER UND ANDERE MITTELALTERLICHE GEBÄUDE
Auf dem Gebiet des heutigen Strands und der Uferpromenade von Empuriabrava errichteten im Mittelalter Fischer und Händler die „botigia”, Lagerhütten aus Holz für ihre Waren, die den Strand in eine Art eines kleinen Markt verwandelten. Mehrere Kaufverträge aus den Jahren 1627 und 1633 beweisen, dass einige dieser Lager an der Sandfläche am Meer und in Richtung Süden mit einem öffentlichen Weg gebaut worden waren, der vom Strand „Platja dels Graells” bis nach Castelló d’Empúries führte. In verschiedenen Plänen der Gemeinde von Castelló d’Empúries aus dem 18. Jahrhundert erscheinen genau an diesem Ort Zeichnungen der „botigas”.
Auch auf dem Gebiet des heutigen Empuriabrava und des Bewässerungskanals „Rec dels Salins” sind das Seehaus „Casa de l’Estany” und das Salzhaus „Casa de la Sal” dokumentiert, die in Verbindung mit dem Gebrauch und der Nutzung der Ressourcen der Fischerei am ehemaligen See von Castelló d’Empúries sowie mit der Salzsteuer „gabella” oder dem Handel mit dem gewonnenen Salz stehen; die beiden Gebäude aus dem Mittelalter – das Haus oder Lager der Salzsteuer „gabella” („domus sive botige salis”) ist in einer Nutzungspfandurkunde von 1362 für die Zahlung von Bauarbeiten an dem Gebäude dokumentiert – sind auch in Plänen aus dem 18. Jahrhundert aufgeführt. Eines dieser Lagerhäuser „botigia” oder Läden und Warenlager wurde Anfang des 15. Jahrhunderts wieder auf- und zu einem soliden und geräumigen Steinhaus umgebaut und anschließend „La Torre del Mar”, der Turm am Meer („turris iuxta litus maris”) genannt.
Strands von Empuriabrava waren im Mittelalter Weg für Lastschiffe und der Flusshafen der La Muga (els Graells) war der eigentliche Hafen des Orts Castelló d’Empúries.




