11. El Ball dels Confits i la Dansa de les Nyacres
EL BALL DELS CONFITS I LA DANSA DE LES NYACRES
La platja actual d’Empuriabrava va ser, al llarg dels segles i fins ben entrat el segle xx, l’escenari de balls i danses tradicionals populars per part dels castellonins i castellonines: el Ball dels Confits i la Dansa de les Nyacres. Aquestes danses tradicionals eren restes d’antics costums i balls precristians relacionats amb el mar i amb la pesca.
Pel que fa al Ball dels Confits, els participants formaven una cercavila aplegats en parelles que s’agafaven pel braç i anaven presidits per un personatge anomenat Janot (o també esparriot), que donava caràcter al ball. En Janot anava descalç i duia una llarga túnica blava tota cosida de petxines i de closques d’altres mol·luscs, i al cap hi duia una cucurulla alta; portava una grossa xeringa plena d’aigua amb la qual mullava a tothom. Feta la volta, la colla acudia a la platja, on es feia el ball: feien un clos amb corda dins el qual només podien entrar els ballaires. Als anys vint i trenta del segle xx, aquest ball va esdevenir una celebració festiva popular que tenia lloc a la plaça dels Homes, de Castelló d’Empúries.
La gent gran de Castelló d’Empúries ballava també la Dansa de les Nyacres (o petxines) a la platja i al so d’una guitarra; se solia fer al voltant d’una barca de les que s’havien posat a assecar a la sorra de la platja. S’escollia la més gran i garrida, i semblava com si li dediquessin la dansa. S’acompanyaven del so d’unes castanyoles fetes amb nyacres i closques de petxina que foradaven per l’encuny i les aparellaven passant-hi un braçolí.
Aquestes danses van ser recollides pel folklorista i etnòleg català Joan Amades a la seva obra Costumari català. El curs de l’any, com una de les manifestacions culturals tradicionals més antigues, importants i alhora autòctones del patrimoni etnològic de Castelló d’Empúries.
EL BAILE DE LOS CONFITS Y LA DANZA DE LAS NYACRES
La playa actual de Empuriabrava fue, a lo largo de los siglos y hasta bien entrado el siglo xx, escenario de bailes y danzas tradicionales populares por parte de los habitantes de Castelló d’Empúries: el Baile de los Confits y la Danza de las Nyacres. Estas danzas tradicionales eran restos de antiguas costumbres y bailes precristianos relacionados con el mar y la pesca.
En el Baile de los Confits, los participantes formaban un pasacalles reunidos en parejas que se cogían del brazo y presidido por un personaje llamado Janot (o también esparriot), que daba carácter al baile. Janot iba descalzo y llevaba una larga túnica azul cosida con conchas y caparazones de otros moluscos, y en la cabeza lucía un alto capirote. También llevaba una gran jeringa llena de agua con la que mojaba a todo el mundo. Dada la vuelta, el grupo se dirigía a la playa, donde tenía lugar el baile: hacían un vallado con cuerda dentro del que solo podían entrar los bailarines. En los años veinte y treinta del siglo xx, este baile se convirtió en una celebración festiva popular que tenía lugar en la plaza “dels Homes”, de Castelló d’Empúries.
La gente mayor de Castelló d’Empúries también bailaba la Danza de las Nyacres (o conchas) en la playa y al son de una guitarra; solía hacerse alrededor de una barca de las que se habían puesto a secar en la arena de la playa. Se escogía la mayor y más robusta, y parecía que le dedicaran la danza. Se acompañaban del son de unas castañuelas hechas con conchas y caparazones de concha que agujereaban por el cuño y que apareaban pasando un reinal.
Estas danzas fueron recogidas por el folklorista y etnólogo catalán Joan Amades, en su obra Costumari català. El curs de l’any, como una de las manifestaciones culturales tradicionales más antiguas, importantes y a la vez autóctonas del patrimonio etnológico de Castelló d’Empúries.
THE “BALL DELS CONFITS” AND THE “DANSA DE LES NYACRES” POPULAR DANCES
The present-day Empuriabrava beach was for centuries -and well into the 20th century- the setting for popular dances among the townsfolk of Castelló d’Empúries. They were known as the Ball dels Confits (Dance of the Sweets) and the Dansa de les Nyacres (Dance of the Scallops). They were the offspring of ancient, pre-Christian dances related to the sea and the fishing arts.
As far as the Ball dels Confits is concerned, the participants formed a passacaglia in couples, holding each other by the arm, with a character called Janot (or sometimes esparriot) presiding over the festivities. He would appear barefoot and with a long blue tunic covered in scallops and he would brandish a large syringe full of water that he would squirt on all those present. Once the route was completed, the townsfolk would go to the beach, where the dance would be held: an area was demarcated with a rope, and only the dancers were allowed inside. In the 20s and 30s of the 20th century, this dance became part of the local festivities that would take place in the Plaça dels Homes in Castelló d’Empúries.
The older people of Castelló d’Empúries would also participate in the Dansa de les Nyacres (Dance of the Scallops), which would be held in the beach to the sound of a guitar; they would normally do it next to one of the boats drying on the beach. They would choose the largest one and the dance would be dedicated to it. They would accompany the music with the sound of castanets made from scallops and seashells, with a hole and a string to tie them together.
These dances were described by Joan Amades, the Catalan folklorist and ethnologist, in his Costumari català – El curs de l’any as one of the most ancient, important and autochthonous traditions of the Castelló d’Empúries ethnological heritage.
LE BAL DES CONFITS ET LA DANSE DES NYACRES
L’actuelle plage d’Empuriabrava fut au fil des siècles et jusque dans la première moitié du XXe siècle le théâtre de bals et de danses traditionnelles populaires des habitants et habitantes de Castelló d’Empúries: le bal des Confits et la danse des Nyacres. Ces danses traditionnelles provenaient d’anciennes coutumes et de danses préchrétiennes liées à la mer et à la pêche.
Pour le Ball des Confits, les participants défilaient dans les rues, deux par deux, en se tenant par le bras et suivaient un personnage nommé Janot (ou aussi Esparriot), qui mettait l’ambiance. Il marchait pieds nus, portait une longue tunique bleue ornée d’une multitude de coquillages et était coiffé d’un grand chapeau pointu. Armé d’une grande seringue remplie d’eau, il arrosait tout le monde. Après avoir défilé, le groupe arrivait à la plage où la danse commençait : la zone de bal était délimitée par des cordes et seuls les danseurs pouvaient y entrer. Dans les années vingt et trente du XXe siècle, cette danse devint une célébration populaire festive organisée sur la place des Homes à Castelló d’Empúries.
Les personnes âgées de Castelló d’Empúries dansaient également la danse des Nyacres (ou coquillages) sur la plage au son d’une guitare. Ils dansaient généralement autour d’une barque parmi celles qui séchaient au soleil sur la plage. Ils choisissaient la plus grande et belle et semblaient lui dédier leur danse. Ils dansaient au son de castagnettes faites à partir de coquillages dans lesquels ils faisaient un trou pour les relier ensemble par une cordelette.
Ces danses ont été étudiées par l’ethnologue catalan spécialiste du folklore Joan Amades dans son ouvrage Costumari català. El curs de l’any. Il les décrivait comme l’une des manifestations culturelles les plus anciennes, importantes et autochtones du patrimoine ethnologique de Castelló d’Empúries.
VOLKSTÄNZE “BALL DELS CONFITS” UND “DANSA DE LES NYACRES”
Am heutigen Strand von Empuriabrava tanzten die Einwohnerinnen und Einwohner von Castelló d’Empuries durch die Jahrhunderte und bis weit ins 20. Jahrhundert traditionelle Volkstänze wie „Ball dels Confits” und „Dansa de les Nyacres”. Sie waren Reste von alten Bräuchen und Tänzen aus vorchristlicher Zeit und stehen mit dem Fischfang und dem Meer in Verbindung.
Beim „Ball dels Confits” formierten sich die versammelten Teilnehmer paarweise an den Armen gefasst zu einem Zug und gingen einem so genannten „Janot” (oder auch „esparriot”) hinterher, der dem Tanz seine Besonderheit verlieh. Dieser Anführer ging barfuß und trug eine lange, blaue Tunika, die mit aufgenähten Muscheln und Schalen anderer Weichtiere übersät war. Auf dem Kopf trug er einen hohen spitzen Hut. Er hatte eine riesige, mit Wasser gefüllte Spritze, mit der er alle nass spritzte. Nachdem die Festgruppe eine Runde gedreht hatte gingen alle zum Strand, wo der Tanz stattfand und sie bildeten mit einem Seil einen Kreis, in den nur die Tänzer hinein durften. In den zwanziger und dreißiger Jahren des 20. Jahrhunderts wurde dieser Tanz zu einem Volksfest, das auf dem Platz der „Homes de Castelló d’Empúries” stattfand.
Die älteren Menschen von Castelló d’Empúries tanzten auch den „Dansa de les Nyacres” (oder Muschelschalen) zu Gitarrenmusik am Strand, üblicherweise rund um ein zum Trocknen in der Sonne in den Sand gelegtes Boot. Sie wählten das größte und am schönsten verzierte Boot, so dass es schien, als widmeten sie ihm ihren Tanz. Begleitet wurden sie vom Klang von Kastagnetten aus unterschiedlichen Muschelschalen, in die sie ein Loch stanzten und die sie mit einer Angelschnur paarweise zusammenbanden.
Diese Tänze sammelte der katalanische Volkskundler und Ethnologe Joan Amades in seinem Werk „Costumari català. El curs de l’any” über katalanische Bräuche im Jahresverlauf, als eine der ältesten, bedeutendsten und gleichzeitig heimischen traditionellen Äußerungen des volkskundlichen Erbes von Castelló d’Empúries.





