27. Casa Sanllehí
CASA SANLLEHÍ
Segles XIII-XVIII
Edifici amb jardí del segle XVIII situat a l’antic barri jueu, on es va construir la primera sinagoga en època medieval. A l’interior s’hi conserven elements arquitectònics i decoratius excepcionals.
La sinagoga vella o antiga és avui dia un edifici del segle XVIII construït sobre restes tardomedievals i situat als carrers dels Jueus i de Sant Francesc al puig de l’Eramala, el barri originari de la comunitat jueva castellonina, conegut a l’època medieval com call d’en Cocó. En un capbreu de l’any 1383, l’àrea que ocupa l’immoble actual corresponia a diverses cases i patis de diferents propietaris: Margarida, muller del paraire Bernat Martí; Pere Mortell, i Vidal Mair, jueu. Les primeres dades històriques de l’antiga sinagoga són tardanes, ja que daten de mitjan segle XV (1442), quan l’immoble fou adquirit i recuperat per l’aljama jueva per al seu ús com a sinagoga. És probable que es comencés a utilitzar a final del segle XII o principis del segle XIII. És un edifici de planta en forma de L, estructurat en tres crugies perpendiculars a la façana principal, distribuïdes al voltant d’un pati que ocupa la cantonada sud-est de la finca. Interiorment és excepcional, ja que la majoria d’estances de la primera planta compten amb els sostres decorats amb motius florals o geomètrics i els forjats de paviment hidràulic de mosaic amb el mateix tipus de decoració. L’immoble era conegut popularment com Ca les Paques (en referència a la senyora Francisca Garrigolas i Suro i les seves filles Dolors i Remei Negre i Garrigolas) i més tard fou la residència del periodista i escriptor Manuel Brunet i Solà (1889-1956), pel seu matrimoni amb la castellonina Maria Teresa Mayor i Pagès. Actualment és propietat de la família Sanllehí.

ESP
Siglos XIII-XVIII
Edificio con jardín del siglo XVIII situado en la antigua judería, donde se construyó la primera sinagoga en época medieval. En su interior se conservan elementos arquitectónicos y decorativos excepcionales.
La sinagoga vieja o antigua es hoy en día un edificio del siglo XVIII construido sobre restos tardomedievales y situado en las calles dels Jueus y de Sant Francesc, en el monte de l’Eramala, el barrio originario de la comunidad judía castellonense, conocido en época medieval como judería “d’en Cocó”. En un cabreo del año 1383, la zona que ocupa el inmueble actual correspondía a distintas casas y patios de diferentes propietarios: Margarida, mujer del pelaire Bernat Martí; Pere Mortell, i Vidal Mair, judío. Los primeros datos históricos de la antigua sinagoga son tardíos, ya que datan de mediados del siglo XV (1442), cuando el inmueble fue adquirido y recuperado por la aljama judía para su uso como sinagoga. Es probable que se empezara a utilizar a finales del siglo XII o a principios del siglo XIII. Es un edificio de planta en forma de L, estructurado en tres crujías perpendiculares a la fachada principal, distribuidas alrededor de un patio que ocupa la esquina sureste de la finca. Interiormente es excepcional, ya que la mayoría de estancias de la primera planta tienen el techo decorado con motivos florales o geométricos y los forjados de pavimento hidráulico de mosaico con el mismo tipo de decoración. El inmueble era conocido popularmente como Ca les Pasques (en referencia a la señora Francisca Garrigolas i Suro y a sus hijas Dolors y Remei Negre i Garrigolas) y, más tarde, fue la residencia del periodista y escritor Manuel Brunet i Solà (1889-1956) por su matrimonio con la castellonense Maria Teresa Mayor i Pagès. Actualmente es propiedad de la familia Sanllehí.
GB
13th-18th centuries
A building with an 18th century garden in the old Jewish quarter, where the first synagogue was built in medieval times. Inside there are still exceptional architectonic and decorative elements.
In lieu of the old synagogue there is nowadays an 18th-century building constructed over late medieval ruins, between the streets of the Jews and Saint Francis, in the Eramala hill, the original Jewish district of Castelló, known in medieval times as the district “d’en Cocó”. In a document, the area occupied by the present building was divided between different houses and patios, with different owners: Margarida, the wife of the wool merchant Bernat Martí; Pere Mortell; and Vidal Mair, a Jew. The first historical records we have of the old synagogue are relatively recent, from the mid 15th century (1442), when the building was bought and recovered by the Jewish Aljama to use it as a synagogue. It is probable that its use started in the late 12th century or the early 13th century. It’s an L shaped building, structured in the three perpendicular division lines of the main façade and distributed around the patio in the southeast corner of the building. The interior is exceptional, with most of the rooms decorated with floral or geometric motifs and the mosaics with the same kind of decoration. The building was popularly know as ca les Paques (a reference to Mrs. Francisca Garrigolas i Suro and her daughters Dolors i Remei Negre i Garrigolas), and it was eventually the house of the writer and journalist Manuel Brunet i Solà (1889-1956) thanks to his marriage with Maria Teresa Mayor from Castelló. It is nowadays owned by the Sanllehí family.
FR
XIII-XVIIIe siècles
Bâtiment avec jardin du XVIIIe siècle situé dans l’ancien quartier juif où fut construite la première synagogue à l’époque médiévale. À l’intérieur, d’exceptionnels éléments architecturaux et décoratifs ont été conservés.
L’ancienne synagogue est aujourd’hui un bâtiment du XVIIIe siècle construit sur des vestiges du Moyen-Âge tardif et situé dans les rues dels Jueus et de Sant Francesc, dans le Puig de l’Eramala. Ce quartier originaire de la communauté juive de Castelló d’Empúries était connu à l’époque médiévale comme Call « d’en Cocó ». Dans un registre de l’année 1383, la surface de l’immeuble actuel correspondait à différentes maisons et cours appartenant à plusieurs propriétaires: Margarida, femme du cardeur Bernat Martí; Pere Mortell ; et Vidal Mair, Juif. Les premières données historiques de l’ancienne synagogue sont tardives puisqu’elles remontent au milieu du XVe siècle (1442), date à laquelle l’immeuble fut acquit et récupéré par la communauté juive pour l’utiliser comme synagogue. Elle était probablement déjà utilisée en tant que telle à la fin du XIIe siècle ou au début du XIIIe siècle. Il s’agit d’un bâtiment à plan en L, composé de trois travées perpendiculaires à la façade principale organisées autour d’une cour située dans l’angle sud-est de la propriété. L’intérieur est exceptionnel puisque la majorité des salles du premier étage possèdent des plafonds décorés avec des motifs floraux ou géométriques et des sols en mosaïque de carreaux ciment avec le même type de décoration. Cette demeure était connue populairement comme Ca les Paques (en référence à Francisca Garrigolas i Suro et ses filles Dolors et Remei Negre i Garrigolas). Elle fut plus tard la résidence du journaliste et écrivain Manuel Brunet i Solà (1889-1956) après son mariage avec Maria Teresa Mayor i Pagès, originaire de Castelló. Elle appartient actuellement à la famille Sanllehí.
DE
XIII.-XVIII. Jh.
Gebäude mit Garten aus dem XVIII. Jahrhundert, das sich im alten jüdischen Viertel, an derselben Stelle befindet, an der im Mittelalter die erste Synagoge gebaut wurde. Im Innenraum sind noch hervorragende architektonische und dekorative Bestandteile erhalten.
Die alte Synagoge ist heute ein Gebäude des XVIII. Jahrhundert, das in die spätmittelalterlichen Ruinen hineingebaut wurde. Es befindet sich im “Puig de l’Eramala”, damals Viertel der jüdischen Gemeinde von Castellón, in den “dels Jueus” (der Juden) und “Sant Francesc” Straßen. Im Mittelalter war es als “Call d’en Cocó” bekannt. Laut eines Codex aus dem Jahr 1383 entsprach das Gebiet des jetzigen Gebäudes mehreren Gebäuden und Höfen von verschiedenen Eigentümern: Margarida, Frau des Wollschlägers Bernat Martí; Pere Mortell; und Vidal Mair, Jude. Die ersten historischen Daten über die alte Synagoge wurden spät geliefert, sie stammen aus der Hälfte des XV. Jhd (1442), als das Gebäude von der jüdischen Vesammlung (Aljama) zum Gebrauch als Synagoge erworben und wiedererlangt wurde. Wahrscheinlich begann diese Nutzung am Ende des XII. Jh. oder Anfang des XIII. Jahrhunderts. Es handelt sich um ein L-förmiges Gebäude mit drei Enfiladen, die senkrecht zur Hauptfassade stehen und den Innenhof im südöstlichen Teils des Grundstücks umgeben. Auf der ersten Etage ist die Innendekoration der Wohnräume besonders außergewöhlich, da die meisten Decken mit geometrische Mustern und mit Blumen bemalt sind, wobei die Mosaike der Zementfliesen mit denselben Mustern dekoriert sind. Das Gebäude war volkstümlich als “ca’ les Paques” bekannt (der Spitzname bezieht sich auf Frau Francisca Garrigolas i Suro und ihre Töchter Dolors und Remei Negre und Garrigolas), und wurde später zum Wohnsitz des Journalisten und Schriftstellers Manuel Brunet i Solà (1889-1956) als er Maria Teresa Mayor i Pagès, die aus Castelló stammte, heiratete. Heute ist das Gebäude Eigentum der Familie Sanllehí.


