2. Els antics cortals
ELS ANTICS CORTALS
Edat mitjana
Al territori de l’actual Empuriabrava hi havia, des de l’època medieval, un conjunt de masos que rebien el nom de cortals. Originàriament, a l’alta edat mitjana, eren habitatges senzills on s’aixoplugaven el pastor i el bestiar, uns establiments característics dels espais humits. Posteriorment, a la baixa edat mitjana, té lloc un procés de colonització agrària i arrabassament de terres verges (les arrabassades) amb predomini del tipus agrícola i en detriment dels pasturatges durant el qual aquestes senzilles cabanes de pastors s’amplien i es converteixen en edificis grans, semblants als masos de les terres més altes i fermes de tipus agropecuari. Els propietaris d’aquests cortals eren la petita noblesa local o bé comunitats religioses o causes pies, que no els explotaven mai directament, sinó que acostumaven a llogar-los a masovers.
Posteriorment, entre els segles xviii i xix, es consoliden els edificis que formen els cortals. D’una banda, hi ha l’habitatge, que, pel que fa a l’estructura, es podria equiparar a la masia, i de l’altra, tot un grup d’edificacions annexes destinades a quadres per al bestiar o a coberts i magatzems per guardar-hi els productes del camp o la maquinària. Totes aquestes construccions s’organitzen a l’entorn d’un pati central que a la vegada feia de corral. Al voltant dels edificis hi havia les closes destinades al bestiar, tot i que la major part dels cortals de la franja costanera havien transformat les closes en terres de conreu.
Alguns d’aquests antics cortals o masos han desaparegut, com el mas Gueru (o cortal petit de Sant Dionís, antigament la Torre Ribota), el mas Modeguer (anomenat cal Rescloser) i el mas (o cortal) Moxó, mentre que altres s’han conservat fins avui dia reconvertits en espais d’oci o en establiments hotelers, com és el cas del mas (o cortal) Llebrer, del mas Nou i del mas Vell (o mas o cortal Gros de Sant Dionís). Antigament, en tot el municipi es comptabilitzaven una seixantena de masos i cortals.
LAS ANTIGUAS CABAÑAS (“CORTALS”)
Edad media
En el territorio de la actual Empuriabrava había, desde la época medieval, un conjunto de masías que recibían el nombre de cortals (corrales). Originariamente, en la alta edad media, eran viviendas sencillas donde se refugiaban el pastor y el ganado, unos establecimientos característicos de los espacios húmedos. Posteriormente, en la baja edad media, tiene lugar un proceso de colonización agraria y de descuaje de tierras vírgenes (las arrabassades) con predominio del tipo agrícola y en detrimento de los pastos durante el cual estas sencillas cabañas de pastores se amplían y se convierten en grandes edificios, parecidos a las masías de las tierras más altas y firmes de tipo agropecuario. Los propietarios de estos corrales eran la pequeña nobleza local o bien comunidades religiosas o causas pías que no los explotaban directamente sino que acostumbraban a alquilarlos a aparceros.
Posteriormente, entre los siglos xviii y xix, se consolidan los edificios que forman los corrales. Por un lado, está la vivienda, que, en lo que respecta a la estructura, podría equipararse a la masía, y por el otro, un grupo de edificaciones de anexos destinadas a cuadras para el ganado o a cobertizos y almacenes para guardar los productos del campo o la maquinaria. Todas estas construcciones se organizan en el entorno de un patio central que a la vez servía de corral. Alrededor de los edificios estaban los cercados destinados al ganado, aunque la mayor parte de los corrales de la franja costera habían transformado los cercados en tierras de cultivo.
Algunos de estos antiguos corrales o masías han desaparecido, como el mas Gueru (o cortal petit de Sant Dionís, antiguamente la Torre Ribota), el mas Modeguer (llamado cal Rescloser) y el mas (o cortal) Moxó, mientras que otros se han conservado hasta la actualidad reconvertidos en espacios de ocio o establecimientos hoteleros, como el caso del mas (o cortal) Llebrer, del mas Nou y del mas Vell (o mas o cortal Gros de Sant Dionís). Antiguamente, en todo el municipio se contabilizaban un total aproximado de sesenta masías y corrales.
THE ANCIENT CORTALS (SHEPHERD’S HUTS)
Middle Ages
In the lands of present-day Empuriabrava there used to be –in medieval times- a series of farmhouses called cortals. In the early Middle Ages they were simple constructions used to shelter both the shepherd and the cattle; they were very typical in humid environments. Later, in the Late Middle Ages, there was a process of agricultural colonization and agriculturalization of the virgin lands, displacing their use as pasture, and these simple shepherd’s huts were enlarged to become proper buildings, similar to the masos (farmhouses) of the high lands. These buildings were owned by the lesser nobility or by religious communities, who would never exploit them directly; they would lease them to renters.
Later, during the 18th and 19th centuries, the buildings that form the cortals were consolidated. On one side they would have the living space, which was structurally similar to a masia, and on the other they had a whole ensemble of attached spaces used as stables or sheds and storerooms to keep the produce of the field or the tools. All these constructions were organized around a central patio which was also the farmyard. Around the buildings there were the enclosures for the livestock, even though most of the coastal cortals had turned the enclosures into land destined for cultivation.
Some of these ancient cortals or masos have now disappeared, like the Mas Gueru (or small cortal of Sant Dionís, formerly known as the Torre Ribota), the Mas Modeguer (known as Cal Rescloser) and the Mas (or cortal) Moxó, while others have survived as leisure establishments or hotels, like the Mas (or cortal) Llebrer, the Mas Nou and the Mas Vell (or the Mas or Big Cortal of Sant Dionís). In the past, there used to be over sixty masos and cortals within the town limits.
LES CORTALS, CES ANCIENNES CABANES DE BERGERS
Moyen-Âge
Sur le territoire de l’actuelle Empuriabrava il existait depuis l’époque médiévale des fermes qui portaient le nom de cortals. À l’origine, au Haut Moyen-âge, il s’agissait de simples cabanes servant d’abri au berger et à son troupeau ; des structures caractéristiques des espaces humides. Puis, au Bas Moyen-âge, un processus de colonisation agraire et d’arrachage de terres vierges (les arrabassades) commença entraînant la prépondérance des terres agricoles au détriment des pâturages. Ces cabanes de bergers furent alors agrandies pour devenir de vastes bâtiments, proches de mas des plus hautes terres et des fermes agricoles. Les propriétaires de ces cortals étaient de petits nobles locaux ou des communautés religieuses ou causes pies, qui ne les exploitaient jamais directement, mais les louaient à des fermiers.
Ensuite, entre les XVIIIe et XIXe siècles, les différents bâtiments qui composaient les cortals furent consolidés. D’une part, on trouve les zones destinées au logement qui, en termes de structure, pourraient être comparées à un mas ; et de l’autre, tout un ensemble de bâtiments annexes réservés aux animaux, au stockage des produits du champ ou des machines. Toutes ces constructions s’organisaient autour d’une cour centrale qui servait également de poulailler. Autour des bâtiments, on trouvait des enclos destinés aux bêtes, bien que la majeure partie des cortals de la frange côtière aient transformé ces enclos en terres de culture.
Certains de ces anciens cortals ou mas ont aujourd’hui disparu, comme le Mas Gueru (ou Cortal petit de Sant Dionís, anciennement appelé la Torre Ribota), le Mas Modeguer (appelé Cal Rescloser) et le Mas (ou Cortal) Moxó ; d’autres ont pu être conservés et ont été transformés en espaces de loisirs ou en établissements hôteliers, comme le Mas (ou Cortal) Llebrer, le Mas Nou et le Mas Vell (ou Mas ou Cortal Gros de Sant Dionís). Dans toute la commune on comptait anciennement plus d’une soixantaine de mas et cortals.
ALTE BAUERNHÄUSER („CORTALS”)
Mittelalter
Auf dem Gebiet des heutigen Empuriabrava gab es zur Zeit des Mittelalters eine Reihe von Bauernhöfen, die „cortals” genannt wurden. Ursprünglich waren sie im Hochmittelalter einfache Gebäude zum Schutz der Schäfer und der Tiere, also charakteristisch für feuchte Gebiete. Im Spätmittelalter setzte ein Prozess der landwirtschaftlichen Kolonisierung und der Urbarmachung naturbelassenen Landes vorherrschend landwirtschaftlichen Typs und auf Kosten des Weidelands (die „arrabassades”) ein, im Zuge dessen diese schlichten Schäferhütten ausgebaut und zu großen Gebäuden wurden, ähnlich den Bauernhöfen auf höhergelegenem und festem Agrarland. Eigentümer dieser Bauernhöfe waren der örtliche niedere Adel oder Religionsgemeinschaften und fromme Werke, die diese nie unmittelbar bewirtschafteten sondern an Pächter abgaben.
Zwischen dem 18. und dem 19.Jahrhundert schließlich wurden die Gebäude der „cortals” zu festen Häusern ausgebaut. Auf der einen Seite lag das Wohnhaus mit einer dem Bauernhaus („masia”) ähnlichen Struktur, und auf der anderen Seite eine ganze Gruppe weiterer Bauten, die als Viehställe oder Schuppen und Lager für Landerzeugnisse oder Maschinen dienten. Alle diese Gebäude lagen um einen Hof in der Mitte herum, der zugleich als Gehege diente. Um die Gebäude befanden sich Einfriedungen für die Tiere, obwohl diese bei den meisten der Gehöfte im Küstenstreifen in Ackerbauland umgewandelt worden waren.
Einige dieser ehemaligen Gehöfte gibt es heute nicht mehr, so wie Mas Gueru (oder Cortal petit de Sant Dionís, vormals Torre Ribota), Mas Modeguer (genannt Cal Rescloser) und Mas (oder „Cortal”) Moxó. Andere hingegen sind bis jetzt als Freizeit- oder Hotelgewerbe erhalten worden wie Mas (oder Cortal) Llebrer, Mas Nou und Mas Vell (oder Mas oder Cortal Gros de Sant Dionís). In der gesamten Gemeinde wurden früher über sechzig Bauernhäuser und Cortals gezählt.



