16. “L’Empordà” (Josep Tapiola)
“L’EMPORDÀ”
1970
L’Empordà ha estat un dels territoris més evocats pels escriptors catalans des de la Renaixença, de finals del segle xix, fins al Noucentisme, a principi del segle xx. El 1908 el poeta Joan Maragall (Barcelona, 1860 – 1911) va glossar el mite del naixement de la comarca —un territori amb paisatges privilegiats de mar i muntanya— per mitjà dels amors d’un pastor i una sirena. El pastor, a les muntanyes, canta durant el dia; la sirena, a dins de la mar, canta les nits de lluna plena… Ell parla de la llum a la muntanya, ella parla de la bellesa de la nit damunt la immensitat del mar… El pastor (la muntanya) s’acosta a la sirena (el mar) i la sirena s’acosta al pastor fins que es troben, i al bell mig de pla i de l’amor planten la cabana, l’Empordà. El poema “L’Empordà” va ser musicat per Enric Morera (Barcelona, 1865 – 1942) i és una de les sardanes més populars.
Durant els anys de desenvolupament urbanístic de la marina residencial, l’empresa promotora Ampuriabrava, SA va encarregar un conjunt de sis monuments escultòrics a Josep Tapiola (Girona, 1919 – Figueres, 1990), artista gironí establert a Figueres, que simbolitzen elements d’aquest territori del Mediterrani català: el vent, el mar, el sol, la terra i el mite de l’Empordà. Des de l’any 2014 el monument escultòric està declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
L’escultura “L’Empordà” està situada a la rotonda de la plaça de Miquel Arpa Batlle, un dels socis fundadors d’Empuriabrava (Girona, 1923 – 2002), la cruïlla entre les avingudes de Joan Carles I, de Fages de Climent i d’Europa, i consta de dues parts, a banda i banda d’una paret d’obra. A la cara sud hi ha la transcripció d’una de les estrofes del poema de Joan Maragall: “La sirena se féu un xic ençà, i un xic ençà el pastor de la muntanya, fins que es trobaren al bell mig del pla, i del amor plantaren la cabanya… fou l’Empordà”; a la cara nord, una representació figurativa del pastor i la sirena. L’obra artística és de xapa metàl·lica de 3 mm de gruix i està acabada amb pintura oxidon de color negre.
“L’EMPORDÀ”
1970
L’Empordà ha sido uno de los territorios más evocados por los escritores catalanes desde la Renaixença, de finales del siglo xix, hasta el Noucentisme, a principios del siglo xx. En 1908 el poeta Joan Maragall (Barcelona, 1860 – 1911) glosó el mito del nacimiento de la comarca —un territorio con paisajes privilegiados de mar y montaña— por medio de los amores de un pastor y una sirena. El pastor, en las montañas, canta durante el día; la sirena, dentro del mar, canta las noches de luna llena… Él habla de la luz en la montaña, ella habla de la belleza de la noche sobre la inmensidad del mar… El pastor (la montaña) se acerca a la sirena (el mar) y la sirena se acerca al pastor hasta que se encuentran, y justo en medio de la planicie y del amor plantan la cabaña, l’Empordà. El poema “L’Empordà” fue musicado por Enric Morera (Barcelona, 1965 – 1942) y es una de las sardanas más populares.
Durante los años de desarrollo urbanístico de la marina residencial, la empresa promotora Ampuriabrava, S.A. encargó un conjunto de seis monumentos escultóricos a Josep Tapiola (Girona, 1919 – Figueres, 1990), artista de Girona afincado en Figueres, que simbolizan elementos de este territorio del Mediterráneo catalán: el viento, el mar, el sol, la tierra y el mito de l’Empordà. Desde el año 2014 el monumento escultórico está declarado Bien Cultural de Interés Local (BCIL).
La escultura “L’Empordà” está situada en la rotonda de la plaza de Miquel Arpa Batlle, uno de los socios fundadores de Empuriabrava (Girona, 1923 – 2002), el cruce entre las avenidas de Joan Carles I, de Fages de Climent y de Europa, y consta de dos partes, a ambos lados de una pared de obra. En la cara sur se encuentra la transcripción de una de las estrofas del poema de Joan Maragall: “La sirena se féu un xic ençà,/ i un xic ençà el pastor de la muntanya,/ fins que es trobaren al bell mig del pla,/ i del amor plantaren la cabanya… fou l’Empordà”; en la cara norte, una representación figurativa del pastor y la sirena. La obra artística es de chapa metálica de 3 mm. de grosor y está acabada con pintura oxidon de color negro.
“L’EMPORDÀ” (THE EMPORDÀ)
1970
The Empordà has been one of the territories most often evoked by Catalan writers from the Renaixença movement in the late 19th century to the Noucentisme in the early 20th century. In 1908, the poet Joan Maragall (Barcelona, 1860 – 1911) wrote about the mythical creation of the region, a territory with an exceptional sea and mountain landscape, using the symbolism of a shepherd and a mermaid. The shepherd in the mountains, sings during the day; the mermaid sings on full moon nights… He talks about the light of the mountains, she talks about the beauty of the night on the immensity of the sea… The shepherd (mountain) gets closer to the mermaid (the sea), and the mermaid gets closer to the shepherd, and they meet in the middle of the plain and out of love they build a hut, the Empordà. This poem, “L’Empordà”, was set to music by Enric Morera (Barcelona, 1965 – 1942) and it is one of the most popular sardanes.
During the years of the urban development of the residential marina, Ampuriabrava SA commissioned six monumental sculptures to Josep Tapiola (Girona, 1919 – Figueres, 1990), a Girona artist who lived in Figueres. They symbolized elements of this area of the Catalan coast: the wind, the sea, the sun, the earth and the myth of the Empordà. In 2014, this monument was declared Local Cultural Heritage (BCIL).
The “L’Empordà” sculpture is the roundabout of the square dedicated to Miquel Arpa Batlle (Girona, 1923 – 2002, one of the founding fathers of Empuriabrava), in the intersection between the Joan Carles I, Fages de Climent and Europa avenues, and it is divided in two parts with a wall in between. On the southern side there is a transcript of the verses of Joan Maragall’s poem “The mermaid moved slightly forwards, and slightly forwards moved the shepherd, and in the middle of the plain they met, and out of love they planted the hut… it was the Empordà”; in the northern side there is a figurative representation of the shepherd and the mermaid. The work is made with a 3-mm thick metal sheet painted in black.
« L’EMPORDÀ »
1970
L’Ampourdan est l’un des territoires les plus souvent évoqués parmi les écrivains catalans depuis la Renaissance de la fin du XIXe siècle et jusqu’à l’époque du Noucentisme au début du XXe siècle. Le poète Joan Maragall (Barcelone, 1860 – 1911) en 1908 interpréta le mythe de la naissance de la région, un territoire aux paysages privilégiés de mer et montagne, au travers des amours d’un berger et d’une sirène. Le berger, dans ses montagnes, chante pendant la journée ; la sirène, dans la mer, chante les nuits de pleine lune… Il parle de la lumière des montagnes ; elle parle de la beauté de la nuit sur l’immensité de la mer… Le berger (la montagne) s’approche de la sirène (la mer) et la sirène s’approche du berger, jusqu’à ce qu’ils se trouvent au beau milieu d’une plaine et qu’ils construisent la cabane de l’amour, l’Ampourdan. Le poème l’Empordà (l’Ampourdan) fut mis en musique par Enric Morera (Barcelone, 1965 – 1942) ; c’est une des sardanes les plus populaires.
Pendant les années du développement urbanistique de la marina résidentielle, le promoteur Ampuriabrava, SA, commanda un ensemble de six sculptures à Josep Tapiola (Gérone, 1919 – Figueres, 1990), un artiste originaire de Gérone résidant à Figueres. Ces monuments symbolisent les éléments du territoire de la Méditerranée catalane : le vent, la mer, le soleil, la terre et le mythe de l’Ampourdan. En 2014, la sculpture fut déclarée bien culturel d’intérêt local (BCIL).
La sculpture « L’Empordà » est située sur le rond-point de la place Miquel Arpa Batlle (Gérone, 1923 – 2002, l’un des fondateurs d’Empuriabrava), à l’intersection entre les avenues Joan Carles I, Fages de Climent et Europa. Elle comporte deux parties de part et d’autre d’un mur. Sur la face sud on peut lire la transcription des strophes du poème de Joan Maragall : « La sirena se féu un xic ençà, i un xic ençà el pastor de la muntanya, fins que es trobaren al bell mig del pla, i del amor plantaren la cabanya… fou l’Empordà » ; et sur la face nord, une représentation figurative du berger et de la sirène. L’œuvre est en tôle métallique de 3 mm d’épaisseur et peinte de couleur noire.
“L’EMPORDÀ”
1970
L‘Empordà war eines der von katalanischen Schriftstellern aus der Zeit der „Renaixença” am Ende des 19. Jahrhunderts bis zum „Noucentisme” Anfang des 20. Jahrhunderts am meisten evozierten Gebiete. Der Dichter Joan Maragall (Barcelona, 1860 – 1911) glossierte im Jahr 1908 den Mythos der Geburt des Landkreises, eines Gebiets mit privilegierten Meeres- und Berglandschaften anhand der Liebe eines Hirten und einer Meerjungfrau. Der Hirte besingt die Berge während des Tags; die Meerjungfrau im Meer singt in den Vollmondnächten … Er spricht vom Licht in den Bergen, sie spricht von der Schönheit der Nacht über der Unermesslichkeit des Meeres… Der Hirte (die Berge) nähert sich der Meerjungfrau (das Meer), und die Meerjungfrau nähert sich dem Hirten, bis sie sich mitten in der Ebene finden und aus der Liebe ihre Hütte, das Empordà, errichten. Das Gedicht „L’Empordà” wurde von Enric Morera (Barcelona, 1865 – 1942) vertont und ist eine der populärsten Sardanas.
Während der Jahre der städtebaulichen Entwicklung der Yachthafensiedlung gab das Trägerunternehmen Ampuriabrava, SA Josep Tapiola (Girona, 1919 – Figueres, 1990), einem in Girona geborenen und in Figueres niedergelassenen Künstler, den Auftrag für eine sechsteilige Skulpturengruppe, die die Elemente dieses Gebiets am katalanischen Teil des Mittelmeers symbolisiert: Wind, Meer, Sonne, Erde und den Mythos des Empordà. Im Jahr 2014 wurde die monumentale Skulptur zum Kulturgut von lokalem Interesse (BCIL) erklärt.
Die Skulptur „L’Empordà” befindet sich an der Rotunde am Plaça Miquel Arpa Batlle (Girona, 1923 – 2002, eines der Gründungsmitglieder von Empuriabrava) an der Kreuzung der Alleen Joan Carles I, Fages de Climent und Europa und besteht aus zwei Teilen auf den beiden Seiten einer Mauerwand. Auf der Südseite steht eine der Strophen des Gedichts von Joan Maragall: „Die Meerjungfrau rückte ein wenig heran und ein wenig heran rückte der Hirte von den Bergen, bis sie sich in der Mitte der Ebene trafen und aus der Liebe ihre Hütte errichteten … es war das Empordà”; Auf der Nordseite befindet sich eine figurative Darstellung des Hirten und der Meerjungfrau. Das Kunstwerk ist aus 3mm starkem Metallblech angefertigt und mit einer schwarzen Rostschutzfarbe gestrichen.




