El projecte de restauració-conservació de l’antic convent compta amb el suport econòmic de la Diputació de Girona.

L’Ajuntament de Castelló d’Empúries ha iniciat aquesta setmana la tercera fase dels treballs de restauració i conservació de l’edifici de l’antic convent de Sant Agustí (o de Santa Magdalena) de la vila, conegut també popularment com la Torrecabota, previstos en el projecte de rehabilitació i conservació de l’immoble, que data de la segona meitat del segle XVII i principis del segle XVIII, per tal de donar continuïtat a les dues primeres fases de la restauració de l’immoble realitzades durant els anys 2017 i 2018 amb el suport també de la Diputació de Girona.

El projecte de restauració de l’edifici, a càrrec dels Departaments de Patrimoni Històric i d’Urbanisme de l’Ajuntament, inclou enguany la rehabilitació del paviment de tova ceràmica (similar a la ja existent) de l’interior de la nau principal i antiga església de l’immoble de l’antic convent de Sant Agustí, així com el repàs del revestiment de les parets interiors amb arrebossat de morter de calç a les zones de remat de coberta i sanejat de la resta de zones. També s’actua a les escales de l’interior del túnel per condicionar l’accés a l’antic soterrani existent de l’immoble.

L’immoble de l’antic convent de Sant Agustí forma part dels béns declarats del patrimoni arquitectònic i està inclòs en el Pla Especial del Centre Històric com a monument històric en la categoria de conservació tipològica. Es conserva el campanar, dependències i l’antiga església del convent amb la data de 1749 inscrita a la façana. Destaquen restes de les pintures d’estil neoclàssic i un ossari conventual a l’interior de l’església, i un túnel subterrani.

Les dues primeres fases de la rehabilitació de l’edifici van tenir per objectiu principal la neteja i retirada de la brutícia i runa acumulada durant els anys, el reforç estructural i la realització de la nova coberta de l’antiga església del convent. Els treballs previstos per aquest any tenen un cost de 29.800,00 €, dels quals el Servei de Monuments de la Diputació de Girona aporta 17.900,00 € (60% del cost), i està previst que s’allargaran durant tres mesos com a màxim. En total, la Diputació de Girona ha aportat fins al moment 54.000,00 € per a la restauració de l’antic convent de Sant Agustí.

La realització del projecte d’intervenció de restauració i conservació de l’immoble ha estat possible gràcies a la participació del Servei de Monuments de la Diputació de Girona a través d’una subvenció econòmica que assumeix pràcticament el 60% del cost de la intervenció, així com també a l’acord entre l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i els propietaris de l’immoble a través d’un conveni de cessió de la utilització de l’immoble que va ser ratificat pel Plenari Municipal de l’Ajuntament de data 30 de març de 2017, amb la qual cosa l’Ajuntament de Castelló d’Empúries guanyarà un equipament cultural de gran valor patrimonial, turístic i històric per al municipi, ja que serà utilitzat com un espai complement del Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV (MHMCE) de Castelló d’Empúries i podrà ser utilitzat al llarg de l’any, especialment per a la temporada turística i per als principals esdeveniments culturals de l’any.

Història del convent de Sant Agustí.
La destrucció l’any 1654 del primitiu convent medieval de Sant Agustí (de Santa Magdalena) d’extramurs, del segle XIII i situat al barri de Sant Llàtzer, va obligar als monjos agustinians de Castelló d’Empúries a reconstruir-lo a l’interior de la vila, al mateix emplaçament on es troben uns túnels subterranis d’una certa antiguitat ja esmentats per Jeroni Pujades al segle XVII i també per Francisco de Zamora al segle XVIII. La ubicació de l’actual edifici del carrer Calabró coincideix amb el centre del puig Mercadal, una de les primeres àrees de població de Castelló d’Empúries i alhora l’espai de l’antic castell altmedieval de la vila.

L’any 1836 el convent va ser objecte de les desamortitzacions de propietats eclesiàstiques decretades per Mendizábal, per la qual cosa el monjos agustins abandonaren definitivament el convent i la propietat passà a mans de particulars. A final del segle XIX, la finca del convent fou finalment dividida en dues parts. L’edifici de l’antic convent de Sant Agustí és un immoble amb un alt valor històric que forma part dels béns catalogats del patrimoni cultural català per la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’edifici és d’una sola nau, amb arcs molt apuntats i sense creuer, i la torre del campanar s’aixeca entre el convent i l’església, que conserva unes pintures murals d’estil neoclàssic.