Skip to content Skip to main navigation Skip to footer

Excavació a l’interior de la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries

A la recta final del Projecte Quadriennal de Recerca La fundació de la parròquia de Santa Maria de Castelló d’Empúries (Alt Empordà). L’evolució dels edificis cultuals (segles VIII-XV), s’actuarà arqueològicament a l’interior de la Basílica de Santa Maria. El Bisbat de Girona, amb el suport de rector de la parròquia, Mn. Joan d’Arquer, ha resolt autoritzar aquesta intervenció, que ha de donar llum sobre els precedents arquitectònics i històrics de l’actual temple gòtic. En el subsòl d’aquest imponent edifici se suposa que s’hi poden trobar restes de l’anterior església romànica, així com d’una modesta esglesiola preromànica, tal com va posar en evidència la prospecció feta amb georadar l’any 2007 a la part de la nau central.

El projecte de recerca, elaborat per l’Institut d’Estudis Empordanesos, fou presentat a la convocatòria de subvencions de la Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic pels anys 2018-2021. Des d’aleshores compta amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, així com de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), gràcies al conveni signat el 5 de maig de 2019, a més de la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya.

Els treballs que s’han fet fins ara, sota la direcció d’Anna Maria Puig, han aportat dades de gran interès històric ja que han permès establir una seqüència d’ocupació a l’entorn de la Basílica, al cim del puig Salner, almenys des del segle VIII, amb indicis d’una ocupació d’època romana l’emplaçament de la qual encara no es coneix amb precisió. Aquests treballs es fonamenten en diverses campanyes promogudes per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, realitzades ja abans i durant el projecte de recerca, que han estat la clau per a descobrir l’origen de la població i la parròquia de Castelló.

Gràcies a les excavacions fetes fins al moment s’ha pogut descobrir una necròpolis estesa per damunt del subsòl natural del lloc, que abasta el període que va des del segle VIII fins a la primera meitat del segle XI. En el mateix lloc s’ha vist part d’un sitjar que funcionaria amb els primers temps de l’església romànica, dins la segona meitat del segle XI. S’han localitzat, també, els emplaçaments dels successius cementiris associats tant a la romànica com a la gòtica, des del segle XII fins al XVII i XVIII. Finalment, s’han obtingut dades importants sobre les característiques geomorfològiques del terreny damunt el qual es varen bastir els successius edificis de culte, i com aquests i les construccions posteriors, adossades a l’espai de la capçalera, s’hi varen adaptar.

Fins ara la recerca s’havia centrat a l’espai de la sagrera, que és el perímetre exterior, sagrat i inviolable, que envoltava les esglésies, i que el bisbe delimitava durant l’acte de la consagració. En aquests espais s’emmagatzemaven aliments, s’hi construïen cellers i també espais d’habitatge que acabaran essent l’origen de moltes poblacions, com és cas de Castelló. La intervenció d’enguany dins la Basílica permetrà conèixer l’origen arquitectònic de l’anomenada Catedral de l’Empordà, el primer esment documental de la qual, al segle X, s’hi refereix com a domus Sanctae Mariae virgini Christi. Està previst que els treballs s’iniciïn passat Setmana Santa i que estiguin enllestits a principi de maig.