El II Congrés Internacional sobre Literatura i Corrents Territorials: els Jocs Florals (1859-1977), organitzat per la Càtedra de Patrimoni Literari Anglada-Fages i pel Grup de Recerca de Literatura Moderna, Contemporània i Patrimoni Literari de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes (ILCC) de la Universitat de Girona, tindrà lloc els dies 5 i 6 de novembre a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona.

El fenomen del paisatge forma part –juntament amb la llengua, els llocs de memòria i els símbols i mites d’una comunitat– del procés de construcció de les identitats nacionals que es produeix a Europa al segle XIX. L’art i la literatura participen activament en aquest procés i són decisius en la creació dels espais simbòlics de la nació que poden arribar a convertir-se, en contraposició amb altres espais, en estereotips de “paisatge nacional”.

Al llarg dels segles XIX i XX, un dels instruments més efectius per a la construcció literària del paisatge i la consegüent transformació d’uns espais físics determinats en part indestriable de l’imaginari col·lectiu de la catalanitat han estat els Jocs Florals i els certàmens literaris. Des de la instauració dels Jocs Florals de Barcelona el 1859 i l’establiment progressiu d’una xarxa de certàmens literaris en els territoris de parla catalana i la consegüent extensió de la xarxa cap a diferents territoris d’Europa i d’Amèrica al ritme dels diferents moviments migratoris (econòmics i polítics), el paisatge idealitzat, enyorat o reivindicat adquirirà un valor altament simbòlic, ideològic, patrimonial i, en darrer terme, polític.

Castelló d’Empúries va acollir l’any 1922 la quarta edició dels Jocs Florals de l’Empordà, organitzats per l’Ateneu Empordanès i l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, presidit per l’alcalde Josep Bordas de la Cuesta. Els actes van començar el 8 de setembre a les cinc de la tarda al claustre de l’antic convent de Sant Domènec, i el jurat el formaren Eugeni d’Ors com a president, Andrée Bruguière de Gorgot, Joaquim Moner, Josep Puig Pujades, Carles Rahola i Carles Fages de Climent com a vocals, i Alfred Gallart com a secretari. Es concediren quatre premis (de dues-centes pessetes cada un): la Flor Natural de poesia al poema “La mort de Pan”, de Josep M. Casas de Muller; el Premi Pella i Forgas, a la novel·la històrica El gran Rei de Miquel Roger; el Premi a la Traducció a Set poemes de Hölderlin, de Carles Riba; el Premi al Recull de Poemes La llamborda vibrant, de Joan Mínguez, i un cinquè premi (de tres-centes pessetes) a la novel·la El desig de pecar, de Prudenci Bertrana. A la tarda la comitiva va fer un recorregut guiat pel Rec del Molí, la muralla medieval, la catedral i el centre històric. L’endemà, el 9 de setembre, tingué lloc una excursió al monestir de Sant Pere de Rodes, que culminà les dues jornades culturals dels IV Jocs Florals de l’Empordà.

Així doncs, en aquest congrés dedicat a la història d’un fenomen cultural de primer ordre, com són els Jocs Florals i els certàmens literaris dels segles XIX i XX, ens proposem de detectar, establir i analitzar críticament els elements paisatgístics que la literatura ha convertit en símbol i mite de la identitat nacional, així com els mecanismes de selecció i patrimonialització que transformen uns espais físics en espais literaris i llocs de memòria per a una comunitat. La conferència inaugural del II Congrés sobre literatura i corrents territorials anirà a càrrec de la professora Anne-Marie Thiesse.

El congrés tindrà lloc els dies 5 i 6 de novembre a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Podeu trobar aquí tota la informació del congrés i el procediment d’inscripció i al web www.udg.edu/patrimoniliterari2019, o bé al telèfon 972 41 80 00.