L’Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries posa a disposició de la ciutadania les digitalitzacions del fons de la Batllia de Castelló d’Empúries
El catàleg de la Cort del Batlle es pot consultar a través del cercador “Arxius en línia” on hi ha les imatges associades de la majoria dels expedients judicials.
El passat 2021 van concloure els treballs de digitalització del fons de la Cort del Batlle de Castelló d’Empúries. La documentació consta de 207 plecs relligats, de mida foli, dels quals s’han digitalitzat els que es troben en bon estat de conservació. Concretament 184 documents que sumen un total d’11.600 pàgines escanejades.
El projecte de digitalització es va encarregar a l’empresa especialitzada Imthe Tratamiento y Gestión Documental, S.L. amb seu al Prat de Llobregat. Un cop rebudes les còpies en format PDF, JPEG i TIFF s’han realitzat còpies de seguretat al servidor de l’Ajuntament i posteriorment s’han bolcat al repositori “Arxius en línia”. D’aquesta manera el fons es fa més accessible per a la seva consulta a la vegada que es garanteix la conservació del document original. Properament el personal de l’arxiu s’encarregarà de fer les digitalitzacions dels documents que han quedat per reprografiar, que són els més fràgils, evitant així el seu trasllat i l’excessiva manipulació.
La cort del batlle era un òrgan que, des d’època medieval i fins a les reformes liberals del segle XIX, impartia i administrava justícia. El batlle era un oficial del comte d’Empúries amb autoritat judicial sobre una vila i el seu terme i tenia la finalitat de protegir els interessos comtals, mantenir els usos i costums i impartir justícia. Per això, a cada població del comtat n’hi havia un, sovint els petits nuclis s’agrupaven per formar una batllia, com la de Siurana o Verges. A la vila de Castelló d’Empúries la Cort Ordinària es trobava a la plaça del Gra, actual plaça Jaume I, a l’edifici on avui hi trobem la seu del Museu d’Història Medieval.
El fons de la Cort del Batlle de Castelló (1664-1831) comprèn 207 expedients judicials tals com plets, processos de testimonis, actes de condemna, disputes de béns, conflictes entre veïns, denúncies, execucions de béns per deute i herències, entre d’altres. Ens permeten estudiar l’activitat comercial, l’endeutament, la producció agroramadera, el territori i la seva toponímia, i resseguir genealogies, entre d’altres aspectes per a l’estudi de la història local.
Els fons, que es conservava en unes golfes de la basílica de Santa Maria, ingressà a l’arxiu l’abril de 1987 juntament amb sis llibres del Consell Municipal (XVI-XVIII), un llibre de Sobreposats i Mostassà (1756-1825), un llibre de comptes de l’ajuntament (1779-1801) i un llibre de la Junta de Propis i Arbitris de l’ajuntament (1827-1834) i més de dos mil documents notarials plegats dins de sacs d’arpillera. El conjunt va ser lliurat pel rector de la parròquia Mn. Àngel Sunyer al llavors alcalde, Esteve Ripoll, pocs mesos després de la creació del servei d’arxiu municipal. Actualment es conserven al dipòsit número 3 de l’Arxiu amb la resta de documentació històrica, els fons cedits per particulars, el fons fotogràfic i audiovisual i l’arxiu de so.
Us convidem a visualitzar les digitalitzacions d’aquest fons a través d’Arxius en línia. Segur que us sorprendrà!
