CRONOLOGIA DEL CALL JUEU MEDIEVAL
Segles XII-XIII. Existència del call jueu primitiu de Castelló d’Empúries, amb sinagoga, situat al puig de l’Era Mala (actual carrer dels Jueus).
1238. Referència històrica documentada més antiga de la comunitat jueva castellonina: establiment i fundació de l’aljama jueva de Castelló d’Empúries, fet per Ponç Hug III comte d’Empúries, considerat com el privilegi que dóna el comte perquè els jueus s’estableixin a la vila i al comtat d’Empúries. Es tracta d’un dels documents de concessió de drets a jueus més antics de l’Europa medieval, anterior a la concessió de privilegis del rei Jaume I als jueus dels seus territoris. Fundació del convent de Sant Bartomeu dels monjos mercedaris, a extramurs de la vila.
Mitjans segle XIII. Referència al poeta Isaac de Castelló membre de l’aljama barcelonina però procedent possiblement de la comunitat jueva castellonina; autor d’un piyyût o poema litúrgic hebreu, escrit en el context de les disputes pel control de les aljames catalanes.
1254-1325. Moviment emigratori de jueus francesos expulsats de França, molts dels quals s’estableixen al call de Castelló d’Empúries.
1262. El jueu Vidal Salandí i la seva dona Bonadona venen al cavaller Arnau de Requesens una propietat important situada al puig Mercadal, al centre de la vila.
1264. Primera referència a la segona sinagoga o sinagoga nova de Castelló.
1281. Segona referència a la segona sinagoga o sinagoga nova de Castelló, que és al mateix temps una de les referències més antigues al castell antic de Castelló d’Empúries.
1284. Tercera notícia documentada de la segona sinagoga o sinagoga nova de Castelló d’Empúries, al puig del Mercadal.
Finals del segle XIII. Es produeix un moviment de creixement urbà i econòmic d’aproximació vers l’àrea que era aleshores el centre neuràlgic de la vila: el puig del Mercadal, on s’aplegava l’artesanat i el comerç, prop de l’antic palau comtal de Castelló de la plaça del gra.
1306. L’aljama adquireix per compra un nou terreny al pla de Rotacàs per ampliar el seu cementiri o fossar d’extramurs.
1315. El bisbe de Girona Guillem de Vilamarí commina als jueus de Castelló d’Empúries a vestir la capa rodona i a portar senyal distintiu, imposició refusada per Malgaulí, comte d’Empúries.
1339-1341 i 1378-1383. Anys de màxima expansió demogràfica de la comunitat jueva de Castelló, que arriba fins els 300 individus i coincideix amb el període d’apogeu de l’aljama de Castelló d’Empúries.
1361. Obrers jueus participen en les obres de la Cúria-Presó medieval de la vila.
1377, 13 de maig. Signatura del contracte matrimonial o quetubà entre David, fill de Meshulam de Gallac, i Astruga, filla d’Abraham, fill de Jucef Algallet. Es tracta del document de contracte matrimonial hebreu més antic de la província de Girona.
1385. El rei Pere III el Cerimoniós s’empara del comtat d’Empúries i de la comunitat hebrea, que queda incorporada al patrimoni reial.
1391. Avalots i assalts generalitzats als calls jueus de Catalunya i dels regnes hispànics, tot i que no afecten al call de Castelló d’Empúries, on es refugien molts jueus d’altre poblacions.
1393-94. Obrers i proveïdors jueus castellonins participen en la construcció de la façana est de l’edifici de la Llotja Comuncal de la Plaça dels Homes, seu del Consell municipal o estret de la vila.
1401. Aldarulls contra els jueus de Castelló d’Empúries.
1406. El rei Martí I ven l’aljama jueva de Castelló d’Empúries a Bernat de Senesterra, procurador general del comtat, camarlenc del rei Martí I i senyor de l’aljama, qui la traspassarà el 1412 a la seva esposa Gueraua.
1413-14. Disputa de Tortosa amb la participació del jueu castelloní Perfet Bonsenyor.
1415. Constitució Apostòlica del papa Benet XIII (“Papa Luna”). Lleis antijueves recollides a la Pragmàtica de Ferran I. A partir del 18 d’octubre es produeix l’onada de jueus conversos de la vila comtal.
1416. El 7 de setembre la població de l’aljama jueva de Castelló d’Empúries s’ha reduït fins a només deu famílies.
1417. El 18 de febrer es bategen a l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries més d’un centenar de jueus de la vila. En total, a Castelló es convertiran 181 jueus.
1420. El 17 d’abril, Jaume Riera adquireix per compra l’edifici de la sinagoga nova dels jueus a Francesc Pera i la converteix en un hostal.
1442. 4 de maig. Cresques Bonafós de Suau, Rovén Sotllam, Issac Teroç i Bonjuhà Bevenist, en nom propi i de tota l’aljama compren a perpetuïtat a la viuda del mercader Francesc Alfons, Elionor, legítimament autoritzada pel seu fill Francesc, una casa coneguda d’antic per la sinagoga antiga dels jueus, al call dels jueus del puig de l’Era Mala. Tenint en compte el mòdic preu estipulat de 9 lliures, pensem que es tractaria d’un edifici en no excessiu bon estat. Curiosament consta que la venda es féu per lliure i franc alou, i d’altra banda l’immoble estava subjecte per raó de domini directe al pagament d’un cens de 12 sous anuals al monestir de Santa Clara. Es tracta de la referència històrica més antiga de la primera singagoga castellonina.
1452. Privilegis concedits als jueus pel comte d’Empúries Enric I.
1453-76. Moviment emigratori de jueus prestadors forans d’arreu del comtat i d’altres poblacions cap a Castelló d’Empúries, sobretot provinents de Girona.
1480. Imposició de signes distintius i reclusió dels jueus als calls per part de l’Infant Enric II.
1492. 31 de març: els Reis Catòlics dicten el decret d’expulsió dels jueus no conversos de la Península.
Segle XV i època moderna. En morir, els jueus convertits al cristianisme són enterrats en una àrea delimitada del cementiri cristià parroquial de l’església de Santa Maria prop de la muralla que dóna al Rec del Molí, anomenat al llarg dels segles “cementiri dels jueus conversos”.
