JERONI PUJADES MONER (Barcelona, 1568 – Castelló d’Empúries, 1635).

Jeroni Pujades és una figura cabdal i gairebé única de la historiografia catalana d’època moderna en plena decadència cultural catalana. Va néixer a Barcelona el 1568, tot i que els orígens familiars són empordanesos, i es doctorà en Dret civil i canònic el 1591 a la Universitat de Lleida. La seva carrera professional arrenca a la ciutat comtal com a professor de cànons a la Universitat de Barcelona, com a assessor jurídic d’algunes institucions i com a advocat i, en l’exercici d’aquesta professió, aconsegueix prestigi professional en importants plets. És en aquests moments quan, de manera paral·lela a la carrera professional en el món jurídic, desenvolupa la seva faceta cultural més coneguda: el seu gran coneixement i dedicació literària a la història, aspectes que es manifesten en diversos àmbits: Pujades era consultat en casos de descobertes arqueològiques, en lectura d’inscripcions epigràfiques i de documents antics, així com també en la identificació de relíquies de sants.

A partir de 1604 i durant quatre anys, es trasllada per primera vegada a Castelló d’Empúries en ser nomenat procurador i comissari general del comtat d’Empúries per la comtessa Joana d’Empúries (1572-1608), i viu en una casa del carrer Capellans al puig Salner, prop de l’església de Santa Maria i en ple barri senyorial castelloní. En aquest càrrec, des del seu despatx de la Cort de l’Audiència general de la Governació del comtat d’Empúries, situat al cap de la plaça dels Homes, la seva tasca principal és la defensa dels interessos econòmics dels comtes d’Empúries. Després de la mort de la comtessa Joana, Pujades torna a Barcelona, on treballa de nou com a advocat. El seu retorn a la capital catalana no és definitiu, ja que el 1623 és nomenat assessor de la Capitania General de la fortalesa de Roses i del partit de l’Empordà pel comte Enric III d’Aragó. En aquests moments, Pujades gaudeix ja d’una considerable reputació com a advocat i jurisprudent i resideix a la vila fins a la seva mort, el 7 de gener de 1635, on fou enterrat al convent de Sant Francesc.

L’obra de Jeroni Pujades manifesta la seva extraordinària cultura. La seva obra més important és la Corònica Universal del Principat de Catalunya, acabada el 1606 a Castelló d’Empúries i impresa en català Barcelona el 18 de juliol de 1610, una crònica històrica de Catalunya escrita per Pujades per combatre l’obra més ficcional que històrica d’Esteve Barelles, la Centuria o historia de los famosos hechos del gran conde de Barcelona don Bernardo Barcino y de don Zinofré, su hijo (Barcelona, 1600). Pujades escriví també un Dietari, començat el 1601 fins el 1630, de gran interès per a la història d’aquest període o per a la seva pròpia biografia. A la Biblioteca Nacional de París es conserven també actualment els Flosculi, un recull divers de documentació miscel·lània de tot tipus de Jeroni Pujades, de gran valor cultural i històric català.