Taula rodona sobre els escriptors Carles Fages de Climent i Ventura Gassol en el marc del cicle “Fages de Climent i els seus contemporanis”
Com cada any, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona organitzen conjuntament una taula rodona dins el cicle “Fages de Climent i els seus contemporanis”, amb motiu de la commemoració del natalici l’any 1902 de l’escriptor Carles Fages de Climent. Aquesta vegada la taula rodona serà el divendres 14 d’abril a les 19 h de la tarda a la Capella de Santa Clara.
Enguany s’ha organitzat una taula rodona sobre Carles Fages de Climent i Bonaventura Gassol Rovira (La Selva del Camp, 1893 – Tarragona, 1980), un destacat escriptor i polític català. Milità des de molt jove en el moviment catalanista i durant la Dictadura s’hagué d’exiliar a França. El 1922 fou un dels fundadors del partit polític Acció Catalana i, posteriorment, dirigent d’Estat Català, on fou un dels col·laboradors de Macià i esdevingué un dels líders dels fets de fets de Prats de Molló (1926). Després de la detenció i el procés a París, es refugià a Bèlgica. El 1928 acompanyà Macià en un llarg viatge per Amèrica, a l’Uruguai, a l’Argentina i Cuba; en aquest darrer país intervingué, amb Francesc Macià, en l’Assemblea Constituent del Separatisme Català a l’Havana, de la qual sorgí el 1928 la Constitució Provisional de la República Catalana.
El 1931 participà en la fundació d’Esquerra Republicana i, en proclamar-se la República Catalana, fou nomenat conseller de política interior, però pocs dies passà a ser conseller de cultura del govern de la Generalitat (1931-34 i 1936). El seu departament acollí tota mena d’iniciatives per a la promoció cultural i de l’ensenyament i perquè la vida intel·lectual fos més genuïnament del país. Fou elegit diputat a les Corts Espanyoles. Amb motiu dels esdeveniments del Sis d’Octubre del 1934 fou empresonat al vaixell Uruguay, i fou restituït als seus càrrecs després del triomf de les esquerres el febrer de 1936. En esclatar la Guerra Civil es destacà, des de la Generalitat, com un dels qui més treballaren en el salvament de persones perseguides per incontrolats (especialment clergues), i en la conservació del patrimoni artístic en perill. L’octubre del 1936 se n’anà a França, on col·laborava a La Nostra Revista i d’altres publicacions. Gassol esdevingué aviat la imatge d’un catalanisme radical, expressat sovint en una oratòria fogosa i imatjada. Retornà de l’exili el 1972 i fixà la seva residència a la Selva del Camp.
La seva poesia, de rigor extern noucentista, respon a una exaltació vital i sensualista, però alhora expressa una religiositat penedida i sentimental i canta els mal averanys dels captius, els exiliats, els minaires, etc. Com a home del camp, en copsa les sentors, els colors i les llegendes. Publicà Àmfora (1917), La nau (1920), Les tombes flamejants (1923), obra de caire patriòtic, Mirra (1931), Poemes (1934) i Mirages (1950), amb la versió francesa. Els seus poemes dramàtics La cançó del vell Cabrés (1921), La Dolorosa (1928) i La mort de l’ós (1935), representats amb èxit, tenen com a escenari el Camp de Tarragona o el Priorat i responen a una influència de Maeterlinck, Ibsen i dramaturgs alemanys de la mateixa època. A més de la novel·la El preu de la sang (1923) publicà les narracions breus El mur de roses (1924), En Joan de les Campanes (1926), L’ombra del diable (s/d) i L’escorçó del destí (s/d) i, en francès, els poemes Fleurs (1943). Traduí o adaptà obres d’Ibsen, Tagore, Ramuz, Maeterlinck, Andrejev, etc., i publicà la conferència El nacionalisme en el teatre (1923). El 1978 rebé el Premi d’Honor Jaume I.
A la taula rodona participaran destacats especialistes en l’obra de Carles Fages de Climent i de Bonaventura Gassol: Joan Ferrerós i Jordi Pla, catedràtics de literatura catalana i curadors de l’obra de Fages de Climent; la Dra. Mariàngela Vilallonga, directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Anglada-Fages de la Universitat de Girona; i també Josep Bargalló Valls, conseller d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2018 i 2021, i anteriorment conseller en cap del Govern de Catalunya de 2004 a 2006 i diputat per Esquerra Republicana de Catalunya; Bargalló és crític literari, escriptor i catedràtic de secundària català, i és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i Màster en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes per la Universitat Rovira i Virgili.
Aquesta és la novena taula rodona organitzada pel Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV i la Càtedra de Patrimoni Literari dins aquest cicle sobre “Fages i els seus contemporanis”, ja que les anteriors han estat dedicades a Josep Pla, Maria Àngels Anglada, Manuel Brunet, Francesc Pujols, Salvador Dalí, Montserrat Vayreda, Alexandre Deulofeu i la darrera sobre Carme Guasch. Més informació a la pàgina web: www.udg.edu/ca/catedres/patrimoni-literari.
