· Compta amb 15 parelles repartides entre l’edifici de l’Ajuntament i
la Basílica de Santa Maria, i es comencen a veure parelles
instal·lades a altres teulades del municipi
· El seguiment de l’espècie a tot Catalunya situa la població enguany
al voltant del centenar de parelles, la qual cosa suposa que es
manté estable, després de la forta davallada que va viure els anys
2015 i 2016, amb la desaparició de la meitat de la població a
Catalunya
· Enguany s’han alliberat 59 polls criats al Centre de Fauna de
Torreferrussa, en el marc del programa de reintroducció d’aquesta
espècie amenaçada

Castelló d’Empúries ha consolidat l’única colònia urbana de xoriguer petit (Falco naumanni) a tot Catalunya. El seguiment de la població es duu a terme anualment per identificar els adults, anellar-los i controlar els polls nascuts. Enguany, aquest seguiment ha localitzat el mes de juny 15 parelles repartides en diversos edificis d’aquest municipi, sobretot a l’Ajuntament i la Basílica de Santa Maria, encara que també es comencen a veure a altres teulades. Concretament, s’han identificat 7 parelles a l’Ajuntament, 5 a la Basílica, i 3 a altres edificis propers a la Basílica.

A la resta de les comarques gironines, el xoriguer petit es troba present la serra de l’Albera (amb cinc colònies), al Cap de Creus on l’any 2002 es va començar a reintroduir l’espècie, i al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, on va aparèixer el 2006. Pel que fa a la demarcació de Lleida, es troba a diversos indrets de la plana (Segrià, La Noguera, Les Garrigues i l’Urgell).

Una espècie migratòria en perill

Es tracta d’una espècie colonial i migratòria amenaçada, que a Catalunya es deixa veure del febrer a l’octubre, quan es reprodueix. Des de mitjans dels anys 80, quan es va extingir a Catalunya, la Generalitat treballa en un programa de reintroducció de l’espècie, que comprèn l’alliberament assistit (hàcking) d’exemplars criats en captivitat al Centre de Fauna de Torreferrussa. El programa compta amb el suport de propietaris de finques, entitats, empreses i ajuntaments, que cedeixen estructures o edificis alts i segurs enfront la predació, per a la col·locació de caixes niu. A Lleida, gràcies a les mesures compensatòries del Segarra-Garrigues s’han construït moltes torres (estil colomar) per a l’espècie. Castelló d’Empúries es va sumar al programa el 2012.

En el marc d’aquest projecte, enguany s’han alliberat 59 polls de xoriguer petit, 13 dels quals als secans de Lleida i 46 al Parc Natural del Cap de Creus. Precisament, l’Alt Empordà i les Terres de Ponent són les dues àrees que acullen les reintroduccions del programa, perquè ofereixen condicions ideals per al correcte desenvolupament de l’espècie. Tant és així que els paràmetres reproductors són molt alts, amb una productivitat per sobre dels 2 polls per parella.

En total, la població aquest 2020 se situa en un centenar de parelles. La xifra mostra que els últims anys es manté estable, després de la davallada dels anys 2015 i 2016, quan va desaparèixer gairebé la meitat de la població a Catalunya.

El fenomen va ser generalitzat al sud d’Europa, i està associat a condicions desfavorables de les zones d’hibernada, que fan més difícil aconseguir menjar suficient i sobreviure. Les causes associades són la sequera a l’Àfrica subsahariana i l’ús de pesticides en aquestes zones.