Conferència “Els retaules de Joan Antigó de Castelló d’Empúries i Banyoles” a càrrec dels Drs. Pere Freixas i Roser Juanola, el divendres 24 d’octubre a les 19 h
El proper divendres 24 d’octubre de 2025 a les 19 h de la tarda, la Capella de Santa Clara de Castelló d’Empúries acollirà la conferència “Els retaules de Joan Antigó de Castelló d’Empúries i Banyoles. Interpretació visual i documental”, organitzada pel Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV. La conferència anirà a càrrec dels doctors Pere Freixas i Roser Juanola, ambdós reconeguts investigadors i experts en l’art gòtic català.
Pere Freixas i Camps (Girona, 1949) és Doctor en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tesi obtingué el Premi Puig i Cadafalch, atorgat el 1982 per l’Institut d’Estudis Catalans. Fou professor d’Història de l’Art al Col·legi Universitari de Girona (1972-1983), redactor de la secció d’art de la Gran Enciclopèdia Catalana, conseller provincial del patrimoni artístic i cultural (1975-1980) i director del Museu d’Història de Girona (1981-2013). Des del 1975 és acadèmic corresponent a Girona de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, i des del 1984 és membre de la Comissió de l’Institut d’Estudis Catalans per al Corpus Vitrearum Medii Aevi, de la Unió Acadèmica Internacional. És secretari de l’Institut d’Estudis Gironins des del 1977 i ha estat coordinador i redactor del dos primers volums d’arquitectura de L’art gòtic a Catalunya (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2002-2003).
Com a investigador, Pere Freixas s’ha especialitzat en l’art gòtic. És autor i coautor, entre altres obres, de Mil·lenari del Beatus de Girona (Girona, 1975), L’art gòtic a Girona. Segles XIII-XV (Barcelona-Girona, 1983), Gremis i oficis a Girona (Girona, 1984), L’època de les catedrals. Tresors del Museu d’Art de Catalunya (Girona, 1988), Girona dins la formació de l’Europa medieval. 785-1213 (Girona, 1985), La catedral de Girona. Redescobrir la seu romànica (Girona, 2000) i La catedral de Girona (Barcelona, 2002). Ha col·laborat també en diverses publicacions com ara els Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Revista de Girona, Locus Amoenus i Lambard.
Roser Juanola i Terradellas (Banyoles, 1949) és pedagoga de l’art i catedràtica d’Art i Educació de la Universitat de Girona. Ha fet docència, recerca entorn de la pedagogia, de la didàctica de l’art i estudi de les institucions educatives. És mestra i llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Es va doctorar l’any 1987 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en Filosofia i Lletres i Ciències de l’Educació. Professora de la UAB i investigadora principal en la recerca d’Art i Educació a la Universitat de Girona (UdG). La seva càtedra, obtinguda l’any 2000, va ser la primera càtedra de Didàctica de l’Art de l’Estat i, des del seu departament, va obrir noves línies de recerca. És experta en Educació Artística Comparada i ha estat representant nacional del comitè internacional CECA-ICOM per fomentar línies de recerca i cooperació entre educació artística i museus. Directora del Grup de Recerca consolidat GREPAI (Educació, Patrimoni i Arts Intermèdia) de la UdG. Col·labora amb: ICOMOS i el Fòrum UNESCO.
Roser Juanola ha col·laborat o elaborat publicacions a l’entorn d’altres pedagogs de l’art com Ester Boix, Rosa Gratacós o Roman de la Calle. Va coordinar la col·lecció de l’Editorial Paidós “Arte y Educación”, dedicada a publicar traduccions d’obres bàsiques de pedagogs internacionals. Ha coordinat doctorats i màsters entorn de models d’educació artística, formació artística multicultural i didàctiques sobre patrimoni cultural.
La conferència versarà sobre els retaules realitzats per Joan Antigó (fill de l’arquitecte Antoni Antigó, el mestre major de l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries entre 1416 i 1429), un pintor castelloní actiu a Catalunya al segle XV conegut com el “mestre de Banyoles” i autor d’obres mestres del gòtic internacional, com són el magnífic retaule de Sant Miquel de l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries (juntament amb Honorat Borrassà), i el retaule de la Mare de Déu de l’Escala del monestir de Banyoles. Incorporat a l’escola de Girona, el seu estil demostra una gran mestria per l’expressió dels rostres, per les actituds dels personatges i per la delicadesa amb què els tracta.
