Skip to content Skip to main navigation Skip to footer

El Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV du a terme la conservació-restauració de dues bigues de fusta amb restes de policromia de la Cúria del segle XIV, subvencionada pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

El Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV de Castelló d’Empúries està duent a terme actualment una intervenció de conservació-restauració de les dues bigues originals, de fusta i de grans dimensions, les restes de dues mènsules i un fragment de tapajunts policromat, elements que es conserven a la planta baixa de la Cúria comtal i que formaven part de l’enteixinat original de fusta del sostre d’aquest espai, alhora que sostenien el pes del primer pis de l’edifici, un dels més emblemàtics de l’època medieval de la vila.

La intervenció de conservació-restauració de les dues bigues de fusta és a càrrec d’Eulàlia Roca i Idoia Tantull, dues restauradores professionals i especialitzades en fusta, i compta amb la col·laboració i la supervisió tècnica i fotogràfica del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que a més ha concedit a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries una subvenció econòmica de la convocatòria d’enguany d’ajuts per a la conservació-restauració de béns mobles i dels elements arqueològics i artístics integrats en el patrimoni immoble de 2.589,00 €, import que equival gairebé al 40% del cost total de la intervenció, i també ha proporcionat gratuïtament una bastida i material per dur a terme la restauració.

El CRBMC es fa càrrec també dels anàlisis fisicoquímics de fusta i pigments, així com de la documentació fotogràfica dels béns mobles i del procés complet de la intervenció: estat previ, procés de restauració i final de les peces. La intervenció ha comptat també amb la col·laboració de l’empresa municipal de serveis Castelló 2000, per al muntatge previ i desmuntatge posterior de les dues bastides que s’utilitzen per realitzar els treballs de restauració, així com la resta de material necessari (fustes, plàstics, etc.).

La Cúria medieval de Castelló d’Empúries és un edifici construït al puig Mercadal de la vila a partir de l’any 1336 en temps i per ordre de l’Infant Pere I d’Aragó, comte d’Empúries entre 1325 i 1342; per a la seva construcció es va reutilitzar el material arquitectònic de l’antic castell comtal que s’alçava a l’actual plaça Jaume I i que fou la primera residència construïda pels comtes d’Empúries, a partir del trasllat de la capital del comtat a la vila. L’edifici fou al llarg dels segles la Cort de l’Audiència General del Comtat d’Empúries, la Cort ordinària de la vila, presó, notaria pública comtal i també la seu de l’arxiu dels comtes d’Empúries. Dels elements constructius en destacava l’enteixinat de la planta baixa, del que se’n conserven els elements descrits i dues importants mènsules de fusta esculpida, restaurades i actualment exposades al Museu.

Quan l’Ajuntament de Castelló d’Empúries va adquirir l’immoble els anys 90 del segle XX, després de rehabilitar l’edifici annex, la Presó medieval, es va dur a terme una rehabilitació estructural i arquitectònica de la Cúria en la qual es va retirar l’antic enteixinat, però es van mantenir les dues bigues de fusta al seu emplaçament original. En origen sostenien el pes del primer pis, però actualment han perdut la seva funció estructural; les dues bigues tenien mènsules de fusta amb elements decoratius esculpits amb les imatges dels comtes d’Empúries i del jutge i l’escrivà de la Cúria comtal, restaurades els anys 1999 i 2000 pel Servei de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, i que estan exposades en el propi Museu d’Història Medieval.

Estat de conservació de les bigues previ a la restauració
Les bigues originals de la Cúria, que mesuren 50 cm d’amplada, 50 cm d’alçada i 6 metres de llarg i que estan situades a gairebé tres metres d’alçada, estan fetes de fusta de pi, ja que la fusta de les mènsules es va analitzar quan es van restaurar i són de fusta de la família de les pinaceae, de l’espècie pinus halepensis. Les patologies del suport segurament ja hi eren abans de la rehabilitació de l’edifici als anys 90. Hi ha múltiples zones on es pot observar l’atac massiu d’insectes xilòfags, que ha provocat pèrdues i debilitat. És significativa també la pudrició de la fusta en algunes zones, que ha debilitat la fusta i l’ha estovat considerablement, en especial una biga que té una capa de calç, i també hi ha pèrdues de suport a les mènsules. Probablement també tenien alts relleus que les decoraven, però que en algun moment de la història semblen haver estat arrencats. Es veuen elements de suport afegits en una de les bigues, com per exemple fustes de petites dimensions clavades amb elements metàl·lics i també encalcinades situades al mig de la biga.

En un origen les bigues anaven policromades, però a causa de l’abandonament que va patir l’edifici i amb un primer examen visual, no sembla que se’n conservi cap vestigi, a excepció d’un tapajunts que encara es conserva entre la biga i una de les mènsules. La decoració que hi apareix es en forma de dents de serra que alternen el color blanc i el blau fosc o negre. A les dues mènsules ja restaurades l’any 2001, després de retirar repintades, brutícia i calç, només s’hi va trobar un 5% de policromia original. Una de les dues bigues té una lletada de calç a tota la superfície, aplicada temps després de la construcció de l’edifici; aquesta passa per damunt de les restes de mènsula que encara es conserven en el seu emplaçament original. Part d’aquesta lletada ha desaparegut pel rentat de la superfície arrel de les filtracions d’aigua provinents del sostre.

L’altra biga té un aspecte enfosquit a causa del sutge d’un incendi. També s’hi observaven taques d’humitat, però en menor mesura. Aquesta capa de sutge és possible que també es conservi parcialment sota la lletada de calç de l’altra biga. A banda d’aquestes capes, les bigues també tenien dipòsits de pols acumulada, i una d’elles tenia una fusta afegida, enganxada amb puntes i trencada. En general les dues bigues presenten un estat de conservació dolent.

Procés de conservació-restauració
La intervenció es basa en el criteri de la mínima intervenció i el màxim respecte per la integritat i la història de l’obra, amb la finalitat d’aconseguir la màxima estabilitat i millorar-ne la seva lectura. S’hi apliquen les tècniques actuals de conservació i restauració amb materials estables i compatibles amb l’obra i entre ells per tal de garantir el màxim la seva durabilitat i la reversibilitat. Els treballs de conservació i restauració es fa in situ, a la planta baixa i entrada de la Cúria, al Museu d’Història Medieval.

La proposta de conservació i restauració és la següent: neteja mecànica de pols i elements afegits, es retira la brutícia superficial amb palatina i aspirador i també es retiren els elements afegits; desinsectació preventiva de les dues bigues per dur a terme una acció curativa i alhora preventiva contra insectes xilòfags i fongs; consolidació i estabilització estructural: tractament de les esquerdes i fissures i fixació i enganxat de fragments; reforç de les fustes debilitades estructuralment mitjançant resina epoxídica, alhora que no es refan volums, només aquells necessaris per garantir l’estabilitat estructural del suport.

Pel què fa a la neteja de la superfície de fusta: eliminació de fum, calç per a buscar la fusta original. Es du a terme una neteja química i/o mecànica del fum, la calç, la brutícia i les taques d’humitat per tal d’arribar a la fusta original; s’estudien de prop per determinar si queden restes de policromia original i recuperar-la i es para especial atenció a la neteja de les restes de mènsula, que podrien ser més susceptibles de conservar alguna resta de policromia. Pel què fa als tapajunts amb decoració de dents de serra, es fixen els aixecaments i la pulverulència de la policromia.

Presentació final de la fusta
Com a protecció i acabat final, s’apliquen dues capes de fondo i dues capes de protector i acabat de la fusta. Tots els productes s’aplicaran amb el sistema lasur, de porus obert, i per tant de fàcil manteniment ja que no es quarteren, ni s’esquerden i amb el temps es poden aplicar capes successives sense polir ni decapar, només cal netejar la pols. Pel que fa al tapajunts policromat, es protegirà amb una capa de resina acrílica. L’objectiu final de la intervenció de conservació-restauració de les dues bigues de fusta, de les restes de dues mènsules i un fragment de tapajunts policromat, és que aquests béns mobles recuperin el màxim possible del seu estat i presentació original, eliminar la brutícia i la pols acumulada al llarg dels anys i llueixin al seu lloc original i al mateix edifici on van ser col·locades en el moment de la construcció de la Cúria, a mitjans del segle XIV.

Les feines de restauració es van iniciar el passat dilluns 26 d’octubre i està previst que finalitzin durant la primera setmana de desembre. Durant les tasques de restauració del conjunt de béns mobles (bigues de fusta, mènsules i tapajunts), la planta baixa de l’edifici de la Cúria està tancada al públic i als visitants i usuaris, i s’han protegit i tapat la resta dels béns mobles, peces, objectes, vitrines i plafons expositius per evitar qualsevol dany o perjudici. L’accés al Museu durant aquest període es realitza per la porta antiga de fusta del Carrer de la Presó, de forma que els visitants accedeixen directament al pati de la Presó medieval i des d’aquí inicien la visita i el recorregut del museu.