Skip to content Skip to main navigation Skip to footer

Taula rodona sobre els escriptors Carles Fages de Climent i Eugeni d’Ors, el dissabte 18 de maig a les 18 h

Com cada any, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona organitzen conjuntament una taula rodona dins el cicle “Fages de Climent i els seus contemporanis”, coincidint amb la commemoració del natalici de l’escriptor Carles Fages de Climent, el 17 de maig de 1902. Aquesta vegada la taula rodona serà el dissabte 18 de maig, a les 18 h de la tarda i a la Capella de Santa Clara.

Enguany s’ha organitzat una taula rodona sobre Carles Fages de Climent i Eugeni d’Ors, escriptor i filòsof català, de qui Fages es declarà un deixeble literari. A la taula rodona participaran destacats especialistes en l’obra de Carles Fages de Climent i d’Eugeni d’Ors: la Dra. Mariàngela Vilallonga, directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Anglada-Fages de la Universitat de Girona; el Dr. Xavier Pla, professor de literatura catalana contemporània i director de la Càtedra Josep Pla de literatura i periodisme de la Universitat de Girona; Joan Ferrerós, catedràtic de literatura catalana i curador de l’obra epigramàtica i del teatre de Fages de Climent; i Jordi Canet, filòleg i comissari de l’Any Fages de Climent.

Eugeni d’Ors i Rovira va néixer a Barcelona l’any 1881, va estudiar la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona i es va doctorar l’any 1905 a Madrid amb la tesi Genealogía del Imperialismo. Teoría del Estado-Héroe. Més tard va cursar la carrera de Filosofia i Lletres i es va doctorar també en Filosofia l’any 1913 amb un treball titulat Las aporías de Zenón de Elea y la noción moderna del espacio-tiempo. L’any 1906, va iniciar a La Veu de Catalunya la seva obra cabdal, el Glosari. Des de 1906 i fins al 1920, sota el pseudònim de “Xènius”, Eugeni d’Ors va escriure una columna diària on tractava temes d’actualitat artística, política i cultural. L’estil modern, àgil i innovador, poc usual en el periodisme català de començaments de segle, va provocar impacte en la societat catalana, que va convertir el Glosari en el referent ineludible de tota una generació d’intel·lectuals, inclòs Fages de Climent. Des de la seva tribuna diària a La Veu de Catalunya, diari oficial la Lliga Regionalista, “Xènius” va exposar un ideari cívic i estètic: el Noucentisme, oposat al que fins aleshores era dominant: el Modernisme.

Entre 1906 i 1910, Eugeni d’Ors va ser corresponsal de La Veu de Catalunya a París, on va cursar estudis de psicologia i filosofia. L’any 1910 va retornar a Barcelona i, convertit en l’intel·lectual català més popular i influent del moment, és nomenat secretari general de l’Institut d’Estudis Catalans (1911). Prat de la Riba, líder de la Lliga Regionalista, va convertir Eugeni d’Ors en el filòsof i cap cultural del catalanisme polític. Des del seu càrrec, Ors va exercir el que molts van considerar una “dictadura cultural”.

L’any 1914, amb la fundació de la Mancomunitat de Catalunya, va dirigir l’Escola de Bibliotecàries, es va implicar en la construcció de la xarxa de Biblioteques Populars, i va ser membre del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat. L’any 1917 va ser nomenat Director d’Instrucció Pública. La mort del principal protector d’Eugeni d’Ors, Prat de la Riba, l’estiu de 1917, va suposar també l’inici de l’eclipsi del personatge. Molt aviat es va evidenciar la incompatibilitat de caràcters entre Ors i el nou president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch. L’any 1919 va ser destituït del seu càrrec a la Direcció d’Instrucció Pública i progressivament de tots els altres càrrecs, i la seva figura va ser atacada pels qui abans havien estat els seus col·laboradors.

El 8 de setembre de 1922 van tenir lloc a Castelló d’Empúries els IV Jocs Florals de l’Empordà, amb Eugeni d’Ors com a president del jurat i amb Carles Fages de Climent, Carles Rahola i Josep Puig Pujades com a vocals, entre d’altres. L’any 1923 es va establir a Madrid i va escriure la resta de la seva obra en castellà. En aquesta segona etapa, destaquen especialment els seus treballs de crítica sobre art. Va ser membre de la Real Academia Española, de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando i va ser nomenat Cap de la Jefatura Nacional de Bellas Artes. En aquesta etapa va ser nomenat Doctor honoris causa per la Universitat de Coïmbra (1938) i per la d’Aix-en-Provença (1941).

Després de la Guerra Civil espanyola es va convertir en un dels principals intel·lectuals del règim franquista. El 1953 li va ser conferida amb caràcter excepcional la càtedra de Ciencia de la Cultura a la Universitat de Madrid. Va morir el 25 de setembre de 1954 a Vilanova i la Geltrú. Aquell mateix any, en edició pòstuma, es va publicar La verdadera historia de Lidia de Cadaqués, considerat per uns l’obra que completa La Ben Plantada, la seva obra més important, i un intent d’aproximació a Catalunya.

Aquesta és la desena taula rodona organitzada pel Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV i la Càtedra de Patrimoni Literari dins aquest cicle sobre “Fages i els seus contemporanis”, ja que les anteriors han estat dedicades a Josep Pla, Maria Àngels Anglada, Manuel Brunet, Francesc Pujols, Salvador Dalí, Montserrat Vayreda, Alexandre Deulofeu, Carme Guasch i Ventura Gassol. L’acte coincideix i està inclòs també en el programa d’activitats del Dia Internacional dels Museus, que enguany porta per lema “Museus per a l’educació i l’investigació”. Més informació a la pàgina web: www.udg.edu/ca/catedres/patrimoni-literari